Índex de refracció

L'índex de refracció d'una substància és el quocient entre la velocitat de la llum en el buit (<math>c</math>) i la velocitat de la llum en aquell medi (<math>v</math>):

<math>n = \frac{c}{v}</math>

Així, com més gran sigui l'índex de refracció més baixa serà la velocitat de la llum en aquell medi concret. En general, però, es defineix l'índex de refracció a partir de la teoria electromagnètica com l'arrel quadrada del producte de la constant dielèctrica (<math>\epsilon</math>) i la permeabilitat magnètica (<math>\mu</math>) del material:

<math>n = \sqrt{\epsilon\mu}</math>

Índexs de refracció d'algunes substàncies

Material	n per a <math>\lambda</math> = 589,3 nm
buit	1,000000
heli	1,000036
aire	1,000292
diòxid de carboni	1,00045
aigua (a 20 °C)	1,33
glicerina	1,47
vidre crown	1,52
vidre flint	1,57 - 1,65
safir	1,77
diamant	2,42
òxid de coure	2,70