1558
| Anys: | 1555 1556 1557 - 1558 - 1559 1560 1561 |
| Dècades: | 1520 1530 1540 - 1550 - 1560 1570 1580 |
| Segles: | XV - siglo XVI
- XVII |
| Calendari d'esdeveniments | |
Esdeveniments
Països Catalans
- Construcció del convent trinitari de Sant Bernat, a Alzira.
- Onda: Joan de Joanes enllesteix el "Retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara" de l'església de l'Assumpció.
- Riudecols passa a formar part de la Comuna del Camp.
- València: Joan Timoneda publica El ternario espiritual.
- 24 de febrer: Consagració de Santa Maria de Balaguer (La Noguera).
- 18 de maig: Atac dels pirates turcs a Alcúdia.
- 9 de juliol - Ciutadella de Menorca: Any de sa Desgràcia, assalt dels turcs a la ciutat.
- 26 de novembre: Ferran de Lloaces i Peres és elegit 66è. President de la Generalitat de Catalunya.
Món
- Alemanya: fundació de la universitat de Jena.
- Finlàndia: fundació de la ciutat de Pori.
- Índia: Akbar el Gran conquereix la ciutat de Gwalior.
- Itàlia: Giovanni Battista della Porta publica Magia naturalis, obra que parla de la càmera obscura considerada una de les precursores de la fotografia.
- Perú: fundació per Andrés Hurtado de Mendoza de la ciutat de Cuenca.
- Rússia: refundació de la ciutat d'Àstrakhan.
- Turquia: construcció de la mesquita principal de Çankırı.
- Vietnam: fi de la guerra civil que havia començat en l'any 1545.
- 3 de gener - Kairuan (Tunísia): el reis Dragut de Trípoli ocupa la ciutat i n'expulsa els shabbiya.
_by_Hans_Eworth.jpg){kind=link}
- 7 de gener - Calais (Pas de Calais, França): les tropes franceses ocupen la ciutat, l'última possessió continental d'Anglaterra, amb la qual cosa acaba definitivament la Guerra dels Cent Anys.
- 22 de gener - Començament de la guerra de Livònia.
- 24 d'abril - Maria I d'Escòcia es casa amb Francesc II de França.
- 13 de juliol - Batalla de Gravelines, inici del final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.
- 17 de novembre - La mort de la reina Maria I d'Anglaterra propicia que la succeeixi la seva germanastra Elisabet I d'Anglaterra, filla d'Enric VIII, i comenci l'època elisabetiana. Elisabet es va fer càrrec d'un país dividit pels enfrontaments religiosos, polítics i nacionalistes. Un dels fets més destacats del regnat d'Elisabet I va ser la transformació d'Anglaterra, un país de majoria catòlica, en un país de majoria protestant.[1]
Naixements
Països Catalans
- 24 d'agost: Lluís Folc I de Cardona-Aragó Fernández, hereu al ducat de Sogorb, i al comtat de Prades i d'Empúries.
Món
- 19 d'agost - La Ferté-sous-Jouarre (França): François de Bourbon-Conti, noble francès, pare d'Armand de Borbó-Conti
- 12 d'octubre - Wiener Neustadt (Àustria): L'arxiduc Maximilià d'Àustria, Gran Mestre de l'Ordre Teutònica i Administrador de Prússia
- data desconeguda
- Hendrik Goltzius (Haarlem, Holanda), gravador, dibuixant i pintor neerlandès.
- Miquel el Valent (Câmpia Turzii, Romania), Voivoda (Príncep) de Valàquia (1593 – 1601), de Transsilvània (1599 – 1601) i de Moldàvia (1600), considerat un dels primers precursors de l'actual Romania.
Necrològiques
Països Catalans
- 25 de març - Gènova (Itàlia): Girolamo Doria, arquebisbe de Tarragona (1533-1558). Elegit President de la Generalitat de Catalunya per als triennis 1539-1542 i 1557-1559, no prengué possessió del càrrec per la seva impopularitat en tant que estranger.
- 17 de novembre: Pere Àngel Ferrer i Despuig, 65è. President de la Generalitat de Catalunya
- data desconeguda
- Pere Mates, pintor català considerat el millor representant autòcton de la pintura renaixentista a Catalunya.
Món
- 25 de febrer - Talavera de la Reina: Elionor d'Habsburg, infanta de Castella, princesa d'Aragó, reina consort de Portugal (1518-1521) i reina consort de França (1530-1547).
- 28 de març - Malta: Bartolomeo Genga, arquitecte italià del Renaixement.
- 18 d'abril: Hurrem Sultan o Roxelana, esposa de Solimà I el Magnífic.
- 20 d'abril - Wittenberg (Alemanya): Johannes Bugenhagen, teòleg luterà que introduí la Reforma Protestant a Pomerània i Dinamarca.
- 18 d'octubre - Cigales (Espanya): Maria d'Habsburg, esposa de Lluís II d'Hongria i néta de l'Emperador Maximilià I d'Habsburg i dels Reis Catòlics, germana dels emperadors Carles V i Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic.
- 21 de setembre - Yuste - (Espanya): Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. Rei d'Espanya (1516-1556), i Emperador de l'Imperi Germànic (1519-1556), (n. Gant, Bèlgica 1500).
- 21 d'octubre - Agen (França): Julius Caesar Scaliger, escriptor, filòsof i metge francès d'origen italià.
- 17 de novembre - Londres (Anglaterra): Reina Maria I d'Anglaterra.
- 17 de novembre - Londres (Anglaterra): Reginald Pole, arquebisbe de Canterbury i cardenal de l'Església Catòlica.
- data desconeguda
- Jean François Fernel (Fontainebleau, França), metge que introduí el terme "fisiologia" i primer científic que descrigué el canal medul·lar.
- Clément Janequin (París, França), compositor francès del Renaixement, famós per les seves cançons populars.
- Luarsab I de Kartli (Tetritsq'aro, Geòrgia), rei de Kartli mort a la batalla de Garissi.
- Giovanni Merliano da Nola (Nàpols, Itàlia), escultor italià, autor de l'obra renaixentista més notable dels Països Catalans: el mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, que es troba a l'església de Sant Nicolau de Bellpuig (Urgell).
- Robert Recorde (Londres, Anglaterra), metge i matemàtic gal·lès que formulà el "signe igual".
- Francisco de Sá de Miranda (Amares, Portugal), poeta portuguès del Renaixement.