A Rianxeira
A Rianxeira és una cançó popular galega, convertida en un dels símbols culturals de Galícia i particularment representativa del col·lectiu d'emigrants o "diàspora".
Origen
Fon composta, en un principi,. a Buenos Aires en 1947 a proposta d'Anxo Romero Loxo, qui composà la musica, a una reunió del Centro Rianxo i Xesús Freiro Dourado "Pinciñas" va composar la lletra. Fon estrenada un any després pel "Coro Castelao" a la ciutat de Buenos Aires, malgrat que la seua estrena oficial data de l'any 1950, amb motiu de la recepció de Castelao al port de Buenos Aires.
El text te el seu origen en diverses variants de cants tradicionals d'acompanyament a les processons d'adoració a la Virxe de Guadalupe (patrona de Rianxo) del segle XIX, que se realitzen a la vila de Rianxo essent el seu gentilici femení el que bateja la cançó, que en un principi s'anomenava "Ondiñas da nosa ría".
El primer disc on ix la cançó el va editar la casa RCA Victor. A la segona meitat del segle XX una de les versions de Rianxeira fon popularitzada per músics de Rianxo i pels emigrants a Argentina i Cuba, mentre que fon als anys 50 quan es va enregistrar la versió que es popularitzaria entre el gran públic gràcies a la ràdio.
Malgrat el seu origen, el text no és de caracter religiós, si bé se serveix de la figura metafòrica de la Verge per a realitzar una evocació a la figura de la dona gallega treballadora de la mar.
A Rianxeira és cantada a celebracions i festivitats de caracter privat, i en particular per a celebrar l'èxit dels clubs gallecs de futbol (principalment el Celta de Vigo) durant els anys 1990 a les manifestacions públiques esportives.
Lletra
| « |
(tornada):
|
» |
Enllaços externs
- Historia d'A Rianxeira al web galespa.com.ar (castellà)