Abilio Calderón Rojo
Abilio Calderón Rojo (* Grijota, 22 de febrer de 1867 - † Palència, 10 de juliol de 1939) fou un advocat i polític espanyol, fou Ministre de Foment i ministre de Treball, Comerç i Indústria durant el regnat d'Alfons XIII. Membre del Partit Conservador inicia la seva carrera política com diputat al Congrés a l'obtenir un escó en les eleccions de 1898 en representació de Palència, escó que tornaria a obtenir en tots els processos electorals celebrats fins a 1923 i, després de la dictadura del general Primo de Rivera, en les tres eleccions celebrades durant la II República formant part, en la primera d'elles, de la facció política denominada castellanista agrària independent (l'únic que figura en l'arxiu del Congrés dels Diputats amb tal adscripció) i a les dues següents com a independent.
Va ocupar el càrrec de director general d'Administració Local i d'Obres Públiques, sent autor de la llei que feia el Canal de Castella un canal de reg. Va ser nomenat ministre de Foment entre el 20 de juliol i el 12 de desembre de 1919 en el govern que va presidir Sánchez de Toca i ministre de Treball, Comerç i Indústria entre el 8 de març i el 7 de desembre de 1922 en el gabinet presidit per Sánchez Guerra. El seu nebot-besnét, Ramón Calderón, va ser escollit president del Reial Madrid en 2006.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ángel Ossorio y Gallardo |
Ministre de Foment 1919 |
Succeït per: Amalio Gimeno y Cabañas |
| Precedit per: Leopoldo Matos y Massieu |
Ministre de Treball 1922 |
Succeït per: Joaquín Chapaprieta Torregrosa |
Bibliografia
- Barreda, Pedro-Miguel. Don Abilio Calderón Rojo: Palencia paso a paso. Palencia: Caja España, 1991. ISBN 84-87739-18-0