Abu-Hàtim ar-Razí

Abu-Hàtim Àhmad ibn Hamdan ar-Razí al-Wasenaní al-Laythí, més conegut simplement com Abu-Hàtim ar-Razí (segle X), fou un poeta, escriptor i missioner (daï) ismaïlita a Rey del segle X, nascut a Pashapuya, al sud de Rey.

Fou lloctinent del daÏ de Rey, Ghyath al-Ismailí; a aquest el va succeir Abu-Jàfar Kabir, i Abu-Hatim el va eliminar aviat per patir depressions, esdevenint llavors el cap dels ismaïlites de Rey. Es diu que va convertir al governador local Ahmad ibn Alí (governador 916-924). Rey fou ocupada pels samànides el 924 i Abu-Hatim va fugir cap a Daylam on hi havia un gran nombre d'alides on va donar suport al cap del Gilan Aixfar ibn Xiroya en la seva lluita contra l'imam zaydita de Tabaristan. Aixfar va passar sota l'autoritat del daylamita Mardawij ibn Ziyar i aquest va tolerar la influència del ismaïlita, fins que va perdre el favor de Mardawij quan la data en què havia d'aparèixer el Mahdí donada per Abu-Hatim es va demostrar falsa.

Llavors es va voler refugiar al territori de Muflih, que el 931 havia rebut el govern d'Azerbaidjan i va morir de camí cap a aquest territori el 933/934.

Predicava l'existència de set profetes: Adam, Noè, Abraham, Moisès, Jesús, Mahoma i el Mahdí

Va escriure algunes obre religioses, entre d'altres, el Kitab al-Zina, un diccionari de termes teològics.

Bibliografia

W. Ivanow, Studies in Early Persian Ismailism, Bombai, 1955; i Ismaili Literature, Teheran, 1963
S. M. Stern, The Early Ismaili missionaries in North-West Persia and in Khurāsān and Transoxania, 1960