Abu-Ishaq Ibrahim (II)

Abu-Ishaq Ibrahim (II) ibn Abi-Bakr fou emir hàfsida de Tunis del 1350 al 1369. Era fill d' Abu-Yahya Abu-Bakr (II).

El 1350 el xeic almohade Ibn Tafragin va enderrocar al seu germà Al-Fadl Àhmad (II) i el va portar al tron. Era menor d'edat i així el poder va quedar en mans de Ibn Tafragin, que va exercir de fet el poder durant 14 anys.

Constantina i el Constantinès es van separar sota una branca hafsida i van fer l guerra a Tunis entre el 1351 i el 1356; Bugia també es va separar sota un altre branca hàfsida; els Banu Makki eren independents a Gabès. El marínida Abu Inan de Fes va tornar a iniciar l'expansió com havia fet el seu pare i va ocupar Alger, Tlemcen, Medea i les lluites entre les branques hàfsides li van facilitar la feina en l'ocupació d'Ifriquiya. El 1352 els marínides van ocupar Bugia; després hi va haver un temps de pausa però entre el 1356 i el 1357 foren ocupades Constantina, Bona i Tunis, i el Djarid i Gabès es van sotmetre voluntàriament. Altre cop es va prohibir als àrabs dawwàdides de recaptar un impost que cobraven als sedentaris, i els àrabs es van revoltar; el 1357 la desbandada de les seves tropes va obligar al marínida a tornar a Fes.

Ibn Tafragin i Abu Ishak Ibrahim II van tornar a Tunis i l'emir marínida va morir el 1358 amb el que l'amenaça va desaparèixer; els abdalwadites van recuperar el poder a Tlemcen i la situació va retornar a l'origen amb branques hàfsides a Bugia i Constantina a més de la de Tunis, i amb part del Sahel tunisià i el sud del país fora del control hàfsida.

El 1364 va morir Ibn Tafragin i Abu Ishak va poder exercir el poder personalment. mentre el hàfsida de Constantina Abul Abbas Ahmad III va arrabasar Bugia al seu cosí Abu Abd Allah.(1366) i va reunificar el domini hàfsida occidental.

Abu Ishak Ibrahim II ben Abu Bakr II va morir el 1369 i el va succeir el seu fill Abul Baka Khalid II ben Ibrahim II.