Ahmad ibn Khudam
Àhmad ibn Khudam fou un militar i aventurer àrab que va arribar a dominar Sistan (919-922).
El 910/911 el general samànida Simdjur Dawati va envair Sistan en nom de l'emir samànida Ahmad II ben Ismail i va deposar al emir saffàrida Layth ibn Ali i al seu germà Muhammad ibn Ali; el 912 una revolta va portar al poder altre cop als saffàrides [1] pero Ahmad ibn Ismail va enviar un exèrcit dirigit per Husayn ibn Ali Marv al-Rudi i un altre sota els generals Abu Bakr Muhammad ibn Muzaffar Mutadji i Simdjur Dawati que van entrar a Sistan i van suprimir el moviment (913).
El 914 la mort de l'emir samànida va provocar l'anarquia i les forces samànides es van retirar; el califa va enviar un nou governador mentre diversos caps dels ayyar (la milícia originalment creada per lluitar contra els kharigites) s'asseguraven feus locals (916 a 917) nominalment sota autoritat abbàssida. El 917 els ayyars de Zarandj, la capital, van aclamar com a cap a Katir ibn Ahmad, però al cap de dos anys (abril del 919) fou assassinat; llavors va pujar al poder Ahmad ibn Khudam, segurament un dels caps dels ayyars a la ciutat.
La seva primera intenció fou estendre el seu poder cap a Bust però va fracassar i de fet va passar el temps lluitant contra altres ayyars que li disputaven el poder a la ciutat i a la regió, especialment el gendre de Katir, de nom Muhammad ibn Kasim, i el cap dels turcs de Bust, Tukhan; Ahmad va aconseguir derrotar i matar a ambdós principals rivals però l'octubre del 922 fou expulsat de Zarandj per una revolta dirigida per Abd Allah ibn Ahmar i va fugir cap a Bust i Zamindawar; el gener del 923 fou derrotat en una batalla a Nukan i fou capturat sent portat a Zarandj on segurament fou executat encara que això no és expressament indicat per cap historiador.
Abd Allah ibn Ahmar no va gaudir del seu triomf doncs fou apartat del poder el maig pel príncep saffàrida Abu Djafar Ahmad ibn Muhammad ibn Khalaf, proclamat emir per un grup d'ayyars revoltats (maig del 923).
Nota
- ↑ per aquestos fets vegeu Abu Salih Mansur
Bibliografia
- Bosworth, The Ṭāhirids and Ṣaffārīds, a la Cambridge History of Iran IV
- Bosworth, The Islamic Dynasties, Edinburgh, 1967