Aixot Msaker
Aixot Msaker (el carnívor) o Aixot Qatj (el brau) o Aixot I fou príncep d'armeni. Era fill de Sembat III Bagratuni, patrici i generalíssim d'Armènia fins el 772.
Després de la batalla de Bagrevand del 772 en la que va morir el seu pare es va retirar al Xirak i Arxaruniq, territoris que va comprar als Kamsarakan amb la plata d'unes mines dels seu territori ancestral. Va establir la seva residència a Bagaran a la confluència del riu Akhurean amb l'Araxes.
El 806, el califa, per contraposar un poder al poder dels Ardzruni de Vaspurakan, va nomenar a Aixot com a príncep d'Armènia, encara que supeditat al ostikan de Dwin.
La seva tasca principal fou la lluita contra l'emir qaisita Djahap al-Qaisi. Aixot li va prendre la part del Arixaruniq que posseïa com marit de la darrera princesa Mamikonian (772). Després li va ocupar el districte d'Aixotz, el Taiq oriental (on va construir la fortalesa de Kalmakh a la riba del riu Tixorokh), i Taron on va fundar la fortalesa d'Audz. Al Taiq (Taoklardjètia en georgià, i poblada per georgians i armenis) hi va establir molts colons armenis que van esdevenir majoria.
Per obtenir la bona voluntat dels Ardzruni va donar la ma de la seva filla, Rhipsima, al príncep de Vaspurakan. A l'emir àrab d'Arzen, Musa ben Zorara, també li va donar la ma d'un altra filla o potser d'una neta.
El 809 el emir àrab de Tbilisi a Geòrgia es va revoltar i el Califa va encarregar a la branca bagràtida de Klardjètia o Taoklardjètia, probablement dirigida per Adarnases (fill de Vasak Bagratuni) la seva submissió. Després del 810 Aixot Bagration, fill d'Adarnases, fou reconegut pel califa com príncep de Geòrgia, i els bizantins el van confirmar per la seva banda com a curopalata de Kartli. Això va reforçar l'altra branca bagràtida a Armènia.
El 813, enderrocat el califa Al-Amin per son germà Al-Mamun, aquest va enviar al seu lloctinent Tahir ben Muhammad per portar al seu bàndol als caps d'Armènia. Les forces armènies de l'ostikan Xixak ibn Sulaiman (lleial a Al-Amin) el van assetjar a Bardaa, però les forces de l'ostikan es van passar finalment al costat de Al-Mamum. En canvi l'emir de Manazkert Djahap es va declarar contrari a Al-Mamun, i va marxar a Dwin que va ocupar. Va morir poc després i el va succeir el seu fill Abd al-Malik ben Djahap, que vers el 813 o 814 ja va provar d'ocupar Bardaa, feu dels partidaris d'Al-Mamun.
Establert sòlidament a Dwin, Abd al-Malik va reunir un exercit per conquerir Taron a Aixot Msaker, però aquest el va derrotar.
El seu germà Xapuh Bagratuni fou enviat contra Abd al-Malik i va saquejar la regió de Dwin, i quant tornava els àrabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en què els àrabs de la ciutat es van revoltar. Segons l'historiador Vardan, Abd al-Malik fou mort pels rebels (després del 820) però el mateix historiador en un altra paràgraf diu que la mort del emir fou obra del mateix Aixot Msaker.
El 824 Aixot i son germà Xapuh Bagratuni van atacar al nou emir qaisita de Manazkert, Sevada, i Ixapuh va morir a la batalla.
Durant el seu govern el clergue sirià Epikuros o Abuqara (conegut per Theodoricos Pugla), bisbe d'Harran, va intentar moure el país cap a les doctrines del concili de Calcedònia però Abu Raita (conegut per Buret), patriarca jacobita de Tekrit va enviar al ardiaca Elian (conegut per Nanos) per defensar el monofisisme, i finalment Epikuros fou expulsat.
Va morir vers el 826 i el va succeir el seu fill Sembat I Ablabas, mentre que un altre fill Bagrat I Bagratuni fou mes tard príncep de Khoy, Sasun i Taron, i el seu nebot Aixot (fill de Ixapuh) fou príncep de Sper.