Alà de Lilla
| Religiós | |
|---|---|
| Nom secular | Alanus ab Insulis, Alain de Lille |
| Naixement | 1128 Lilla? (Regne de França) |
| Defunció | 1202 Abadia de Cîteaux (Borgonya, França) |
| Enterrament | Abadia de Cîteaux |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana (culte local) |
| Beatificació | No ha estat beatificat; inclòs als llibres litúrgics cistercencs i benedictins des del segle XV |
| Festivitat | 30 de gener |
| Fets destacables | Teòleg i filòsof |
| Orde | Cistercencs |
| Iconografia | Hàbit cistercenc |
Alà de Lilla o de l'Illa, en llatí Alanus ab Insulis o en francès, Alain de L'Isle o Alain de Lille (Lilla? 1128 - Abadia de Cîteaux, 1202) va ser un monjo i filòsof medieval francès pertanyent a l'Orde del Cister, anomenat ja en vida doctor universalis per la seva autoritat intel·lectual. La família benedictina el va incloure en els seus llibres litúrgics com a beat.
Biografia
Se'n sap poc de la vida: que es formà a l'escola catedralícia de Chartres, que va ser professor a París i Montpeller (també se'l va anomenar Alà de Montpeller) i potser va participar al Concili Laterà de 1179.
Fou nomenat Doctor universalis per la gran quantitat de coneixements que tenia. Es va retirar a l'abadia de Cîteaux, on s'hi va fer monjo cistercenc i morí en 1202.
Obres
- De planctu naturae, poema al·legòric en llatí
- Anticlaudianus, poemes morals
- Quoniam homines, que destaca per la seva teologia negativa i les exhortacions morals
- Règles de théologie i Ars catholicae fidei, escrits on intenta argumentar els principis bàsics de la teologia usant les matemàtiques
- Contra haereticos, apologia del cristianisme contra musulmans, jueus i heretges
- Liber poenitenitalis, llibre de penitèncias associades als pectas, essent els pitjors la sodomia i l'homicidi
Alà de Lilla ha estat confòs amb altres personatges com l'arquebisbe Alà d'Auxerre, l'abat Alà de Tewkesbury, Alain de Podio, etc. Això ha fet que sovint es trobin a la seva vida fets corresponent a la d'algun d'aquests altres, com també algunes obres atribuïdes. La vida de Sant Bernat és obra d'Alà d'Auxerre i el Comentari sobre Merlín d'Alà de Tewkesbury. Tampoc no és l'autor del Memoriale rerum difficilium, que es publicà a nom seu, ni de l'Apocalypse satirique de Golias.
Pensament
Tot i reconèixer que la raó és l'instrument més poderós per assolir el coneixement, afirma que determinades veritats només poden entendre's amb la fe. És seguidor del misticisme monàstic i les seves obres conrea la gramàtica especualtiva i l'ètica, especialment per alertar contra els pecats sexuals. En la línia de la filosofia grega de Parmènides, distingeix entre aparença i realitat, essent la primera pròpia dels sentits.