Vés al contingut

Alòs de Balaguer

Alòs de Balaguer
Bandera d'Alòs de Balaguer Escut d'Alòs de Balaguer
(En detall) (En detall)
Localització

Alòs de Balaguer està situat en Catalunya
Alòs de Balaguer
Alòs de Balaguer està situat en Catalunya
Alòs de Balaguer

Localització d'Alòs de Balaguer respecte de la Noguera


Municipi de la Noguera
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Noguera
Gentilici Alosenc, alosenca
Superfície 69,09 km²
Altitud 297 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
125 hab.
1,81 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 330993 4642201{{#coordinates:41 | 54 | 49 | N | 0 | 57 | 44 | E | type:city(125)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Lluís Soldevilla Cuadrat (CiU)
Codi postal 25737
Codi territorial 250220

Alòs de Balaguer és un municipi de la comarca de la Noguera, situat a la província de Lleida.

Geomorfologia

Alòs de Balaguer està ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre.

El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introduir-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mu) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.

El clima mediterrani de muntanya mitjana d’aquesta àrea, en la qual les precipitacions oscil·len entre els 500 i els 650 mm anuals, contrasta amb l’ambient més sec que l’envolta, ja fora de les serralades. Lògicament, aquestes característiques climàtiques i les roques que afloren tenen una gran influència en la vegetació que actualment cobreix la zona, sobretot en l’ambient de l’estret d’Alòs de Balaguer.

L’aïllament de la zona, allunyada de les principals vies de comunicació i on hi ha pobles que han perdut gran part la població els darrers decennis, ha permès una conservació excel·lent del medi natural, molt recuperat de la intensa pressió que sens dubte el va afectar en èpoques anteriors[2] .

Història

Castell àrab

Construït pels àrabs vora l'any 1000 dC, el castell d'Alòs fou conquerit pel comte Ramon Borrell entre els anys 1015 i 1016, durant l'expedició contra els musulmans que el portà més enllà de Balaguer. Caigut de nou en domini àrab després de la mort del compte, no va ser fins l'any 1024 que es va reconquerir definitivament i se'n donà el domini directe al comte d'Urgell.

S'estima que la construcció del castell va anar evolucionant al llarg dels segles des del disseny primerenc dels àrabs. A l'inici del segle XI s'afegí la característica torre circular, i al final del segle XII o XIII es construiren diverses sales meridionals. Finalment, a finals de l'Edat Mitjana, es degué bastir la fortificació de l'extrem de la serra.[3]

Església parroquial de Sant Feliu

D'origen romànic però transformada en temps moderns, l'església conserva dos notable retaules gòtics dels segles XIV-XV, un dedicat a Sant Feliu i l'altre a la Mare de Déu del Roser i San Pere Màrtir.

Restes prehistòriques

Dins el terme municipal s'han trobat pintures rupestres prehistòriques, les pintures del Tallat de les Aparets I-IV, integrades dins el que es coneix com a art esquemàtic. S'estima que foren pintades per grups productors neolítics entre 4500 i 1200 anys aC.

Aquestes pintures foren descobertes l'any 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell, amb la col·laboració de Lluís Trepat.

Restes fòssils

A finals dels anys noranta, entre les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi, varen ser trobades les restes fòssils d'un Ictiosaure de més de 6 metres de llargària, que devia viure fa uns 190 milions d'anys, al període juràssic. La troballa de 17 vèrtebres de la cua composa el vestigi més complet d'un ictiosaure dins l'Estat Espanyol[4] .

Des de l'any 2002 es pot visitar, a l'ajuntament d'Alòs de Balaguer, una reproducció d'un Stenopterygius quadriscissus, gènere de l'Ictiosaure trobat.

Economia

L'agricultura de secà i de regadiu, juntament amb la ramaderia en granja de porcs, constitueixen la principal font d'ingrés dels alosencs.

El turisme és també un eix fonamental en l'economia del poble, sobretot a l'estiu, on s'arriba a triplicar el nombre d'habitants habituals.

Lleure

La geomorfologia d'Alòs de Balaguer ofereix paisatges on es pot practicar un gran nombre d'activitats esportives. Hi han rutes BTT definides, zones d'escalada, zones de senderisme,[5] i possibilitat de practicar caiac pel riu Segre.

El poble compta amb varies cases rurals i apartaments per llogar, una piscina municipal i un poliesportiu.

Festes Locals

Alòs de Balaguer celebra diverses festes locals al llarg de l'any, essent la més important la Festa Major d'estiu, que se celebra el segon cap de setmana d'Agost.

Per Setmana Santa s'ofereix un petit ball el dissabte, i al gener s'hi dóna lloc la Festa Major d'hivern.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 - 52 351 140 1.017 1.026 939 780 645

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
650 523 393 295 244 165 180 179 164 164

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
188 177 187 174 166 174 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. ↑ «Geomorfologia d'Alòs». [Consulta: 9 abril 2013].
  3. ↑ «Història d'Alòs de Balaguer». [Consulta: 9 abril 2013].
  4. ↑ «Article sobre l'Ictiosaure». [Consulta: 9 abril 2013].
  5. ↑ http://www.alosdebalaguer.com/2008/11/excursio-pel-congost-de-mur/

Vegeu també

Enllaços externs