Al-Isawiyya

Al-Isawiyya (també al-Isfahaniyya) fou un secta religiosa formada pels seguidors d'Abu Isa al-Isfahani (anomenat també Odadya i Obbedel) un jueu persa (d'Isfahan segons la seva nisba) que és va declarar nabi (profeta) o rassul (missatger o messies) si be això segon, estrictament, és considerat poc probable. La secta tenia diverses normes entre les quals la prohibició del divorci, beure vi i menjar carn i a qualsevol esser animat. Tenia similituts amb les doctrines xiïtes però defensava molts punts de vista de les normes rabíniques.

La seva doctrina establia que Jesús i Mahoma eren verdaders profetes per els romans i els àrabs, al costat de Moisès per els jueus. No se sap quan es van manifestar els seus seguidors ja que al-Kirkisani assenyala el regnat del califa Abd al-Malik ben Marwan (685–705) i al-Sharashtani el de Marwan II ben Muhammad (744–750). La segona sembla més probable.

Al segle X encara tenia una vintena de seguidors a Damasc i alguns a Isfahan.

Bibliografia

R. Brunsvig, Homenaje a Millàs-Vallicrosa, Barcelona, 1954