Albert Fortuny
Plantilla:Infotaul persona Albert Fortuny (Barcelona, ?) és un enginyer industrial i investigador català, conegut per les seves teories historiogràfiques revisionistes en el marc de l'Institut Nova Història (INH). Ha estat professor del Departament de Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya, on impartia l'assignatura de Disseny de Màquines.[1]
La seva recerca se centra en la reinterpretació de grans obres d'art i figures històriques des d'una òptica catalanista, qüestionant les narratives oficials. És autor habitual d'articles al web de l'Institut Nova Història i ha participat com a ponent en diverses edicions de la Universitat Nova Història.[2]
Leonardo da Vinci i la Gioconda
Fortuny ha dedicat diversos articles a la figura de Leonardo da Vinci i al paisatge de la Mona Lisa. En contra de les teories que situen el fons del quadre a la Toscana, sosté que el paisatge representat és real i es correspon amb la muntanya de Montserrat i el pont vell de Castellbell, vist des de l'interior del castell de Castellbell, amb el riu Llobregat al fons.[3]
Segons la seva anàlisi, la perspectiva del quadre coincideix amb la vista que s'obté des del castell de Castellbell o des de l'ermita de Sant Vicenç del Castell, i les formes del riu Llobregat en meandre davant de Montserrat són identificables al quadre. Fortuny rebutja les identificacions proposades per altres investigadors, com el pont de Bobbio de Carla Glori o el pont Romito di Laterina de Silvano Vinceti, argumentant que no s'assemblen al pont del quadre ni que la perspectiva geogràfica no és plausible.[4]
Fortuny s'alinea amb les investigacions de José Luis Espejo, que situa l'estada de Leonardo a Montserrat entre els anys 1481 i 1483, i amb les tesis de Jordi Bilbeny, que identifica Leonardo com a Leonardo della Rovere, germà del papa Juli II i abat de Montserrat. Així, Fortuny vincula el pintor amb el monestir de Montserrat i amb el castell de Castellbell.[5]
També ha analitzat la còpia de la Gioconda del Museu del Prado, que va ser restaurada i va recuperar el paisatge que tenia tapat amb fons negre. Fortuny considera que aquest fet confirma que el paisatge original era Montserrat, i que les formes exagerades de les muntanyes són pròpies de la representació artística de la muntanya sagrada, tal com es pot observar en altres quadres de Montserrat conservats al Museu Marès de Barcelona.[6]
Pel que fa a la formació tècnica de Leonardo, Fortuny argumenta, des de la seva experiència com a professor d'enginyeria, que un inventor de la complexitat de Leonardo no podia haver sorgit sense una formació tècnica específica i sense accés a les tecnologies de fabricació de l'època, com ara foses, drassanes i tallers d'armament. Segons Fortuny, això només era possible per a algú de rang social elevat, com un noble o un príncep, la qual cosa reforçaria la identificació de Leonardo com a membre de la família Della Rovere.[7]
Cristòfor Colom
Fortuny també ha investigat la figura de Cristòfor Colom, especialment pel que fa al seu origen i al punt de sortida de la primera expedició.
En relació al port de sortida, Fortuny defensa que la primera expedició de Colom va salpar del port de Pals (el Grau), al Baix Empordà. Per sustentar aquesta tesi, analitza mapes antics, com un mapa de Catalunya de 1720 conservat al Monestir de Poblet, i estudis geològics de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que evidencien l'existència d'una antiga entrada del mar i d'una albufera que funcionava com a port. Fortuny argumenta que al segle XV els ports consistien simplement en platges on els vaixells varaven, i que el topònim "Grau" es correspon amb aquesta tipologia portuària.[8]
Pel que fa a l'origen de Colom, Fortuny es va pronunciar arran del documental "Colón ADN", emès per TV1 l'octubre del 2024. Tot i acceptar que les proves d'ADN realitzades per la Universitat de Granada podrien correspondre a la família Colom, rebutja les conclusions que el situen com a jueu i valencià, qualificant-les d'"elucubracions intranscendents". Fortuny defensa que caldria analitzar l'ADN dels Colom de Barcelona per poder comparar-lo i determinar si hi ha una connexió directa amb la família del descobridor.[9]
El Quixot
Fortuny també ha defensat la tesi que El Quixot no va ser escrit per Miguel de Cervantes, sinó per Joan Miquel Sirvent, natural de Xixona (l'Alacantí), en el marc de les teories revisionistes de l'Institut Nova Història sobre la catalanitat de l'obra.[10]
Publicacions
Fortuny ha publicat nombrosos articles al web de l'Institut Nova Història, entre els quals destaquen:
- "El paisatge de la Gioconda" (2010) - "Més sobre el Port de Pals" (2011) - "Leonardo da Vinci, l'enginyer" (2013) - "Algunes consideracions sobre La Gioconda d'El Prado" - "El pont real i veritable del paisatge de la Mona Lisa" (2023) - "Ni Colom és jueu ni s'ha demostrat que fos valencià" (2024)
- ↑ «Leonardo da Vinci, l'enginyer». Institut Nova Història, 01-10-2013. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «El paisatge del quadre de la Mona Lisa». Institut Nova Història, 2017. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ Fortuny, Albert. «El paisatge de la Gioconda». Institut Nova Història, 01-09-2010. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ Fortuny, Albert. «El pont real i veritable del paisatge de la Mona Lisa». Institut Nova Història, 01-05-2023. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Leonardo, Montserrat i el secret de la Gioconda». Institut Nova Història. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ Fortuny, Albert. «Algunes consideracions sobre La Gioconda d'El Prado». Institut Nova Història. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Leonardo da Vinci, l'enginyer». Institut Nova Història, 01-10-2013. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ Fortuny, Albert. «Més sobre el Port de Pals». Institut Nova Història, 01-02-2011. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ Fortuny, Albert. «Ni Colom és jueu ni s’ha demostrat que fos valencià». Institut Nova Història, 01-10-2024. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ Fortuny, Albert. «Albert Fortuny defensa la catalanitat d'El Quixot a El Punt Avui TV». Institut Nova Història, 26-04-2016. [Consulta: 24 agost 2026].