Albert Llanas i Rich
Albert Llanas i Rich (Barcelona, 1957) compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i es titulà amb premi extraordinari en composició i instrumentació. El seu mestre principal fou Josep Soler, però també rebé formació de Franco Donatoni i Andrés Lewin-Richter. Obtingué el premi de Mucians Accord, guanyà el premi Ciutat de Girona i el Premio de Polifonía el 1986. L'any 1987 rep el premi Ciutat de Barcelona amb la seva primera obra orquestral, Seqüències per a orquestra.
És autor d'interessant obres concertants com el Concierto para flauta i conjunto instrumental, el Concert per a guitarra i cordes'' i el Concierto para clarinete y orquesta, difosos en concert i enregistrament. En el primer dels concerts citats, escrit i estrenat el 1987, plantejà el seu peculiar homenatge a la música concertant del segle XVIII, amb el pensament posat directament en Antonio Vivaldi.
També la fuga ha estat una forma a la qual ha donat la seva particular lectura, com s'adverteix a Noniga o a Necesidat y azar entre altres. Al Concierto para clarinete, estructurat en dues parts, es trobem elements del seu Duetto, per a clarinet i piano, de 1988. Si combinen suggeriments ravelians amb procediments contrapuntístics de tradició barroca, com la fuga del final, on, malgrat tot, l'anàlisi mostra un sòlid coneixement de la tradició serial.
BXR és una sèrie d'obres numerades de l'1 al 7 que assoleixen cotes d'experimentalisme en les seves diverses formacions instrumentals. Variades en plantilla són igualment les composicions numerades sota el títol de Contexto i realtzades els anys vuitanta i noranta. Al seu Quintet, de 1988, es fon el seu propi llenguatge amb elements procedents del jazz.
Uns números -8, 6, 1, 11- escollits a l'atzar, com confessa el mateix autor, <funcionen com a generadors del discurs i de la froma de la peça>. Spazio Tempo per dodici executori distribueix el so dels quatre punts que envolten l'espectador. En els anys noranta ha incidit en el gènere simfònic, amb obres com Filosonía, homenatge al filòsof Juan David García Bacca.
En la seva música es troben nombrosos traços pseudotonals, així com recursos melòdics, utilitzats sense prejudicis , però no falten seccions extremament tenses, expressionistes pràcticament; tot això confereix a la seva obra una personalitat ben definida per sobre del seu aparent eclecticisme.
Referències
- Tom X, pag. 36 d'Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear//Ángel Medina. Edicions 62