Albert Vilalta i González
Albert Vilalta i González és un polític i tècnic català nascut a Reus el 1933. Enginyer de camins, canals i ports.
L'any 1969 Albert Vilalta redacta el tercer Pla de Sanejament de l'àrea de Barcelona, base del sistema de sanejament actual.
Entre 1983 i 1991 fou president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, etapa en la que les línies que havíen estat a punt de clausurar-se es modernitzen fins a ser un dels serveis de Rodalies millors valorats d'Europa. També fou el primer conseller de Medi ambient (departament creat el 22 de març de 1991) en el govern de Jordi Pujol i Soley. Durant la seva etapa de conseller s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya.
En 1996, és nomenat secretari d'estat d'infraestructures i transport i Gestor d'infraestructures Ferroviàries, ens que va constituir l'AVE (govern d'Aznar 1996-2000). Vilalta va defensar l'arribada de l'alta velocitat al centre de les ciutats però el seu predecessor va impedir l'arribada de l'AVE al centre de Tarragona i de Reus.
Vilalta també ha participat en la reintroducció del tramvia com a mitjà de transport modern a l'àrea de Barcelona. Com a reconegut tècnic urbanístic ocupa els llocs de vicepresident de l'Asociación Española de Técnicos urbanistas, i actualment és president de Tramvia Metropolità S.A. i president del Parc Tecnològic WTC Cornellà.
L'any 2012 va ser trobat culpable de malversació de fons públic, en crear un pla de pensions mentre era president dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya l'any 1991 de forma il·legal i d'amagat del propi consell d'administració de l'empresa amb un import total de 2,7 milions d'euros. Tot i provar-se la seva culpabilitat, no va ser absolt en considerar-se que el delicte havia prescrit [1]
Referències
| Precedit per: càrrec nou |
Conseller de Medi Ambient 1991 - 1996 |
Succeït per: Pere Macias i Arau |