Alessandria
| |||||
| Localització | |||||
 <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> Alessandria Localització d'Alessandria a Itàlia
| |||||
 | |||||
| Estat • Regió • Província |
 ItàliaPiemont Alessandria | ||||
| Superfície | 203,97 km² | ||||
| Altitud | 95 msnm | ||||
| Població (2007) • Densitat |
92.493 hab. 453,46 hab/km² | ||||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:44|48|Plantilla:Puntdecimal|N|44|54|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(92493)_region:IT|primary|name=}} | ||||
| Codi postal | 15100
| ||||
| Codi ISTAT | 006003
| ||||
| Web | |||||
Alessandria és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria. L'any 2007 tenia 92.493 habitants.
La Batalla d'Alessandria, o de Castellazzo[1] del 25 de juny de 1391 fou una de les batalles de les Guerres Florentinomilaneses, dins el context de les guerres de Güelfs i gibel·lins. Formava par del camí dels espanyols.[2][3][4] amb l'església de nostra Sra. de Montserrat construïda pels catalans.[5] El 1707 va passar als Savoia.
Història
Alessandria va ser fundada el 1168 sobre un nucli urbà preexistent, per servir com a plaça forta de la Lliga llombarda en la defensa de la llibertat de les comunes medievals del nord d'Itàlia contra les forces de Federico Barbarroja.
Fundada al segle XII amb el nom de Civitas Nova ; l'actual deriva del nom del pontífex Alexandre III. Va ser municipi lliure des 1198 i va formar part del ducat de Milà des de 1348.
La implantació es trobava dins dels territoris del marquès de Montferrato, en aquell temps aliat incondicional de l'emperador. El nom de la ciutat és un homenatge al papa Alexandre III, enemic de l'emperador.
En els anys 1174 - 1175 el fort va ser seriosament assetjat per l'exèrcit imperial.Una llegenda, narrada en el llibre de Umberto Eco "Baudolino", [6] compte que la ciutat va ser salvada per un sagaç pagès, Gagliaudo, que va alimentar a la seva vaca amb l'últim gra que quedava i després la va portar fora de les muralles fins a trobar l'exèrcit enemic. Les forces imperials ho van capturar i la vaca va ser sacrificada per cuinar. Quan els imperials van trobar l'estómac de la vaca ple de gra, van preguntar a Gagliaudo el motiu d'alimentar l'animal amb tan cobejat aliment. El pagès va respondre que s'havia vist forçat a fer-ho, ja que havia tant cereal acumulat, que no hi havia més lloc on guardar-lo en la ciutat. L'Emperador, tement que el setge es prolonga massa, el va donar per acabat.
Si bé aquesta és la llegenda, el més probable és que l'exèrcit imperial hagi abandonat el setge a causa d'una epidèmia de malària. A la cantonada esquerra de la catedral d'Alessandria s'aixeca una estàtua a Gagliaudo. Alessandria va obtenir l'estatut de comuna lliure el 1198, però de seguida van sobrevenir diversos conflictes amb les comunas més antigues de la regió, especialment amb Asti.
el 1348 va caure en mans dels Visconti i juntament amb altres possessions va passar després a domini dels Sforza. Va continuar sota la influència de Milà fins 1707, quan va ser cedida a la Casa de Savoia i a partir de llavors va formar part de Piemont.
Amb la victòria d'Napoleó a la Batalla de Marengo (1800), Alessandria va passar a dependre de França com a capital del departament napoleònic de Marengo . Durant aquest període es va construir un important fort al nord de la ciutat que encara és utilitzat com a caserna militar i magatzem de subministraments (2006). Les ruïnes d'un segon fort en el sector sud (Caserna Christo) han estat dividides en dos per una via ferroviària.
Des 1814 Alessandria va ser novament territori dels Savoia, com a part del Regne de Sardenya.
Durant els anys del Risorgimento, la ciutat va ser un actiu centre dels liberals.
Mare de Déu de Montserrat
L'unic monument que ha perdurat de l'època hispànica és l'esglesia de la Mare de deu de Montserrat (La vergine Nera).[2]
Altres dades
- En el suburbi de Spinetta Marengo, es recrea el 14 de juny de cada any la batalla de Marengo.
- Alessandria va ser la primera capital de província italiana governada per un socialista, el rellotger Paolo Sacco, elegit el 25 de juliol de 1899.
- Allesandria va ser un blanc tàctic militar durant la Segona Guerra Mundial, i objecte d'intensos bombardejos aliats, els més seriosos dels quals es van produir el 30 d'abril de 1944, que va deixar com saldo 238 morts i centenars de ferits, i el 5 d'abril de 1945, amb 160 morts, entre ells 60 nens de l'orfenat de Via Gagliaudo. A partir d'aquesta fecham la ciutat va ser alliberada pels partisans.
El 6 de novembre de 1994, el riu Tanaro va inundar bona part de la ciutat, causant seriosos danys, especialment al barri de Orti.
Evolució demogràfica
<timeline> Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.7) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:150000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1861 text:1861 bar:1871 text:1871 bar:1881 text:1881 bar:1901 text:1901 bar:1911 text:1911 bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1861 from:0 till: 50902 bar:1871 from:0 till: 56962 bar:1881 from:0 till: 61323 bar:1901 from:0 till: 70661 bar:1911 from:0 till: 72271 bar:1921 from:0 till: 76169 bar:1931 from:0 till: 79783 bar:1936 from:0 till: 79348 bar:1951 from:0 till: 82157 bar:1961 from:0 till: 92781 bar:1971 from:0 till: 102446 bar:1981 from:0 till: 100523 bar:1991 from:0 till: 90753 bar:2001 from:0 till: 85438
PlotData=
bar:1861 at: 50902 fontsize:S text: 50.902 shift:(-8,5) bar:1871 at: 56962 fontsize:S text: 56.962 shift:(-10,5) bar:1881 at: 61323 fontsize:S text: 61.323 shift:(-10,5) bar:1901 at: 70661 fontsize:S text: 70.661 shift:(-10,5) bar:1911 at: 72271 fontsize:S text: 72.271 shift:(-10,5) bar:1921 at: 76169 fontsize:S text: 76.169 shift:(-10,5) bar:1931 at: 79783 fontsize:S text: 79.783 shift:(-10,5) bar:1936 at: 79348 fontsize:S text: 79.348 shift:(-10,5) bar:1951 at: 82157 fontsize:S text: 82.157 shift:(-10,5) bar:1961 at: 92781 fontsize:S text: 92.781 shift:(-10,5) bar:1971 at: 102446 fontsize:S text: 102.446 shift:(-10,5) bar:1981 at: 100523 fontsize:S text: 100.523 shift:(-10,5) bar:1991 at: 90753 fontsize:S text: 90.753 shift:(-10,5) bar:2001 at: 85438 fontsize:S text: 85.438 shift:(-10,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20) text:Font ISTAT - elaboració gràfica de Wikipedia
</timeline>
Economia
Indústria de barrets, alimentació, del paper, electrotècnica, metalmecánica, tèxtil, química.
Esdeveniments
- Fraskettando SkaBluesJazz Festival lloc web oficial.
Les bandes que actuen inclouen The Blues Brothers Band, Eddie Floyd, Al Di Meola, Taj Mahal, Mario Biondi, Soft Machine , Mick Abrahams, Clive Bunker i altres. Data: primer cap de setmana de juliol.
- Competència internacional de guitarra clàssica Michele Pittaluga, Premi Città di Alessandria
- Marató internacional "Madonnina dei Centauri". lloc web oficial
Atraccions turístiques
- Palau del municipi o Palau Vermell
- Catedral de Alessandria
- Església de Santa Maria di Castello
- Palau Guasco
- Ciutadella de Alessandria
- Els llocs per visitar inclouen la comuna de Morbello amb activitats que inclouen ciclisme de muntanya, cellers, equitació, i hostalatge rural.
- Museu de la batalla de Marengo
Personatges alessandrins
- Umberto Eco, escriptor
- Carlo Carrà, pintor
- Giovanni Migliara, pintor
- Angelo Morbelli, pintor
- Urbà Rattazzi, un dels líders del Risorgimento
- Gianni Rivera, futbolista
- Nicolasito Pertusato, nan de la Cort d'Espanya del Rei Felip IV
Vegeu també
Referències
- Roberto Livraghi , Alessandria (Milano, Electa, 1997).
- Carlo Gilardenghi , Canton vaig rus i dintorni (Recco, Le Mani-Isral, 2004)
- ↑ (anglès) Tony Jaques, Dictionary of Battles and Sieges: A-E, p.209
- ↑ 2,0 2,1 Fernando Martínez Laínez. Una pica en Flandes: la epopeya del camino español. EDAF, 2007, p. 126–. ISBN 978-84-414-1947-6 [Consulta: 10 març 2013]. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «Laínez2007» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Esteban González. La vida i hechos de Estevanillo Gonzalez, 1646, p. 126– [Consulta: 10 març 2013].
- ↑ Luis M. Linde. Don Pedro Girón, duque de Osuna: La hegemonía española en Europa a comienzos del siglo XVII. Encuentro, 31 May 2005, p. 84–. ISBN 978-84-7490-762-9 [Consulta: 10 març 2013].
- ↑ 12paises12dias
- ↑ Sant Baudolino és el sant patró dela ciutat