Aliança Popular de les Illes Balears
Aliança Popular de les Illes Balears fou la branca de les Illes Balears d'Alianza Popular, un partit polític d'ideologia liberal-conservadora que estigué en actiu des del 1976 fins el 1989, en que es transformà en el Partit Popular.
A les eleccions generals espanyoles de 1977, es presentà al Congrés i al Senat però no aconseguí cap escó (8.8 % dels vots). El 1979 impulsà amb altres partits de centre-dreta la Coalició Democràtica, amb què es presenta a les eleccions generals espanyoles de 1979, i tampoc aconseguí representació.
A les eleccions locals i preautonòmiques de 1979, obtingué regidors a alguns pobles però el seu candidat a Palma, Gabriel Cañellas, obtingué només el 2.9 % dels vots. Això dugué el partit a una crisi fins que el desembre del 1979, la direcció de Madrid designà Cañellas com a president d'una comissió gestora. El primer congrés d'AP-Balears fou el juny de 1980 a Felanitx i Cañellas fou elegit president del partit, càrrec que ja no deixaria fins al canvi de nom d'aquest el 1989.
A les eleccions generals espanyoles de 1982, obtengué el 35.7 % dels vots, desplaçant a la UCD com el partit més important de la dreta i, a les primeres eleccions autonòmiques, ja aconseguí esser el partit més votat amb un 35.6 % dels vots i es feu amb la presidència del govern autonòmic.
Denominacions electorals
- Eleccions generals espanyoles de 1977: Aliança Popular
- Eleccions generals espanyoles de 1979: Coalició Democràtica
- Eleccions generals espanyoles de 1982: AP-PDP
- Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983: AP-PDP-UL
- Eleccions generals espanyoles de 1986: Coalició Popular
- Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1987: AP-PL
Font
Miquel Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 115-117. ISBN 84-8661717-2.