Alimentaris

Alimentaris (Alimentarii o Alimentarii pueri et puellae) foren, en el període imperial romà, els joves necessitats d'assistència però que eren fills de pares lliures, que es beneficiaven de la distribució publica de gra, oli i diners (congiaria) exclusivament a la ciutat de Roma.

Fou iniciat per Nerva i estès per Trajà a tota Itàlia amb repartiment mensual pels orfes i pels infants de gent pobre. Va ser mantingut i ampliat pels següents emperadors. Els romans rics hi feien contribucions. Aquestos infants que rebien l'ajut eren anomenats pueri et puellae alimentarii, i també, per l'emperador Trajà, pueri pudlaeque Ulpiani.

L'administració d'aquesta ajuda corresponia a uns funcionaris anomenats quaestores pecuniae alimentariae, quaestores alimentorum, procuratores alimentorum, o praefecti alimentorum.

Adrià va ampliar encara més la distribució i per un decret se sap que hi tenien dret els nois fins el divuit anys i les noies fins els catorze; una inscripció diu que un infant de set anys rebia nou vegades més que la ració normal de gra. Es va aturar sota Còmmode. Sota Alexandre Sever es va reprendre temporalment i els beneficiaris foren anomenats Mammaeani, en honor de la mare de l'emperador. Després d'Alexandre Sever (222-235), va deixar de funcionar.