Juan Bautista Aznar-Cabañas

Juan Bautista Aznar-Cabañas
President del Consell de Ministres d'Espanya
Mandat 1931 – 1931
Precedit per	Dámaso Berenguer y Fusté
Succeït per	Manuel Azaña
Naixement	1860 Cadis, (Espanya)
Mort	1933 Madrid, (Espanya)
Professió	Militar
Nacionalitat	Espanyola
Religió	Catòlica

Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol.

Després d'una brillant carrera militar, en la qual va destacar el seu paper a les campanyes de Protectorat Espanyol al Marroc com a cap d'esquadra, va entrar en política pocs mesos abans del cop d'estat de Primo de Rivera. com a ministre de guerra amb Manuel García Prieto el 1922. Després d'assolir el grau d'almirall, el 1931 fou cridat per a substituir al general Dámaso Berenguer com a cap del que seria l'últim govern de la monarquia d'Alfons XIII. En el gabinet de l'almirall Aznar hi havia dos corrents monàrquics contraposats: el corrent "dur", representat per Juan de la Cierva y Peñafiel (alta burgesia), i el corrent "transigent", disposat a pactar amb els republicans, en aquest moment a la presó Model de Madrid, representat pel Comte de Romanones. En el punt mig, i a càrrec del Ministeri de Governació, es trobava José María de Hoyos y Vinent de la Torre O'Neill, Marqués de Hoyos. Com a Ministre de la Guerra estava el general Dámaso Berenguer (que havia estat l'anterior president de Govern), el comte de Bugallal Araujo en el grup "la Cierva" i com a Director General de la Guàrdia Civil el general Sanjurjo. La resta del gabinet el formaven el Duc de Maura, l'almirall José Rivera i els empresaris Ventosa y Gascón y Marín. La Cierva i Bugallal mantenien la postura que la monarquia havia de resistir-se a la República per qualsevol mitjà, àdhuc utilitzant la Guàrdia Civil, a la cual cosa es va oposar Sanjurjo en comprovar a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que els republicans eren majoria a les ciutats importants, cosa que significava el grup més important de "republicans il·lustrats antimonàrquics". El comte de Romanones, després d'intentar inútilment arribar a una transacció amb els republicans de crear un govern de transició, era partidari que el rei abandonés Espanya, decisió que va prendre el rei.

Referències

• Raymon Carr. España 1808-1975.Ed. Ariel 1988