Vés al contingut

Juan de la Cierva y Peñafiel

De Viki.cat

Juan de la Cierva y Peñafiel (Mula, 11 de març de 1864 - Madrid, 11 de gener de 1938) fou un advocat i polític espanyol,que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, de Guerra, d'Hisenda i de Foment durant el regnat d'Alfons XIII i, novament ministre de Foment [1]en l'últim govern de la monarquia.

Fill de l'advocat i notari Juan de la Cierva y Soto, establert a Múrcia i casat amb una filla del banquer Eleuterio Peñafiel, qui va desenvolupar la seva activitat entre 1860 i 1890, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid, iniciant la seva carrera política en el si del Partit Conservador amb el qual serà regidor i, en 1895, alcalde de Múrcia al mateix temps que cap provincial dels conservadors. En 1896, obté acta de diputat al Congrés per la seva província natal i, després de no resultar escollit en el següent procés electoral, tornarà a obtenir un escó per la circumscripció murciana a totes les eleccions celebrades fins a 1923 i, en 1927 com "Representant per Dret Propi".

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre 16 de desembre de 1904 i el 8 d'abril de 1905 en sengles governs presidits per Azcárraga i Villaverde. Posteriorment, entre el 25 de gener de 1907 i el 21 d'octubre de 1909, ocuparia la cartera de ministre de Governació. També seria ministre de Guerra dos cops: entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de març de 1918 en un gabinet García Prieto, i entre el 14 d'agost de 1921 i el 8 de març de 1922 en un govern Maura, polític sota la presidència del qual també seria ministre d'Hisenda entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919. Finalment, ocuparia la cartera de ministre de Foment en dos altres governs: entre el 13 de març i el 14 d'agost de 1921 en un gabinet Allendesalazar i finalment en l'últim govern monàrquic presidit per l'almirall Aznar, entre el 18 de febrer i el 14 d'abril de 1931.

A partir de 1902, va estructurar una xarxa de cacics que van mantenir un poder omnímode sobre els pobles en canvi de fidelitat política a la família. Aquest període es coneixia a Múrcia com a ciervisme. L'hegemonia de Juan de la Cierva cediria davant la pressió de la lluita obrera i la instauració de la Segona República.

Referències

Enllaços externs



Càrrecs públics
Precedit per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Ministre de Governació
1907 - 1909
Succeït per:
Segismundo Moret y Prendergast
Precedit per:
Fermín Calbetón Manchón
Ministre d'Economia Nacional
1919
Succeït per:
Gabino Bugallal Araújo