Alou de Balaguer

Alou de Balaguer fou una propietat territorial lliure i exempta de tota carrega i dret senyorial situada al Conflent.

La butlla del 968 (ap. 94) inventariava la vall de Balaguer amb l'església de Sant Tomàs i els seus termes; en canvi els inventaris d'Agapit, el 950 (ap. 73), de Lluís IV, el 952 (ap. 76) i de Lotari I de França, el 958 (ap. 86), només parlen de la cel·la o església de Sant Tomàs amb el seu alou. Es tracta de dues propietats diferents: l'església de Sant Tomàs de Balaguer amb el seu alou; l'alou de Prats de Balaguer que comprèn tota la vall.

L'església de Sant Tomàs és possible que hagués estat fundada com a cel·la del monestir pels monjos d'Eixalada: una heretat a la vila de Balaguer fou donada a l'abat Comendat d'Eixalada el 854-855 (ap. 12); quan el 879 es reféu el monestir a Cuixà (ap. 61) els monjos d'Eixalada hi aportaren la cel·la de Sant Tomàs de Balaguer amb el seu alou. És la situació que tradueixen els inventaris del 950, 952 i 958.

Si el del 968 pot mencionar a més la vall de Balaguer es deu a la donació testamentària feta per la comtessa Ava de Cerdanya el 961-962 de l'alou de Prats de Balaguer amb tota la vall (ap. 90). L'execució del testament s'expressa així: “alodes in valle Confluente, in locumquem dicunt Pratos, vel in valle Balagaria...affrontat...a prima parte in Cherangle, de secunda in Puio alto, de tertia vero in ponte Tete, de quarto vero latus in Sugrano, qui est in serra de Bruguno, ac vadit per cacumina montis usque in monte Morencio et pervenit in serra de Burgunano”.

Com en els casos dels alous del Canigó i els que trobarem encara als volts de la collada de Montlluís, les terres ermes de l'alta muntanya, com aquestes de la vall de Balaguer, provenen gairebé sempre del domini fiscal i és per mitjà dels comtes, com en el cas present, que arriben a mans del monestir.

Referències

• Tom I, pags. 435-436 Dels Visigots als Catalans de Ramon d'Abadal i Vinyals Barcelona: Edicions 62