Alou de Llec

Llec fou un alou de Cuixà al Comtat de Conflent d'un mas (mas del Llec) i d'una ribera (ribera de Llec o el Llec), situats al terme municipal d'Estoer, a la comarca de Conflent. Aquest indret, en època carolíngia va passar a dependre del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Adossat a l'alou de Cuixà mateix, pel cantó de llevant hi havia l'alou de Llec.

«	"et vallem Leco cum ecclesia Sancti Salvatoris, et habet terminum de uno latere ipsam Portellam, de alia ipsam Stelam, de tertia montem Stavellum, de quarta montem Caprarium, de quinta Labum Convivium, de sexta montem Cogollem, de septima villam Senariam".	»
— Precepte de Lotari I de França del 958

Es tractava, doncs, de tota la part alta de la vall de Llec. L'església i alguns béns d'aquesta vall ja havien estat donats a Protasi el 848-849, uns altres béns el 876; uns altres foren cedits a Cuixà llavors de la fundació, el 879. Però, l'arrodoniment de la vall com a un alou unit degué també ésser obra del comte Sunifred, que cedí a tal fi els erms i boscos fiscals de la muntanya i donà la vall. La butlla de Sergi IV, 1011, després de consignar els mateixos termenals que el precepte de Lotari, afegia: "Hanc denique vallem his terminationibus introclusan juxta diffinitionem Seniofredi comitis quondam et praeceptionem Leutharii regis...". Riera de Llec avall, però fora ja del cercle de l'alou descrit, el monestir de Cuixà hi tenia béns dispersos. A Estoer, que devia ésser una vil·la de la casa comtal, la comtessa Ava de Cerdanya li llegà una vinya, el 962. A la vila d'Espirà, per on passava el camí que del Conflent menava al Rosselló, un tal Guitard li havia donat un camp, el 953.

Referències

Bibliografia

• Ramon d'Abadal i de Vinyals, Dels visigots als catalans, Edicions 62, Barcelona, tom 1, pàg. 430.
• Ramon d'Abadal, "Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l'any mil: Eixalada-Cuixà", Analecta Montserratensia, Abadia de Montserrat, 1954-1955, pàg. 183.