Alou de Tarerac

Localització de Tarerac respecte al Conflent

Alou de Tarerac (L'alou és una propietat territorial lliure i exempta de tota carrega i dret senyorial).

Sense que hom pugui indicar com li advingué, el 950 Cuixà és propietari de la vall de Tarerac, segons consta en la butlla d'Agapit II (ap.73); el precepte de Lotari I, el 958 (ap. 86), i la butlla de Joan XIII, el 968 (ap. 94), en diuen la vila de Tarerac, “amb el seus termes”, afegeix el primer; “tota íntegrament”, diu la segona. Aquests termes no ens són descrits enlloc; no en podem saber, doncs, l’extensió precisa, tot i que l’expressió de la primera butlla ens fa creure que es tracta de la vall sencera.

En aquest temps no es parla encara d'església; la citada per la butlla de Sergi IV, 1011 (Marca Hispànica, ap. 164), degué ésser construïda en l'interval. El titular fou Sant Andreu.

Referències

• Tom I, pag. 432, Dels Visigots als Catalans de Ramon d'Abadal i de Vinyals, Barcelona: Edicions 62