Alou de Vallestàvia
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. (Col·laboreu-hi!) La primera frase hauria de ser una introducció breu i precisa que contextualitzi el tema de l'article. Normalment es pot resoldre responent a la pregunta: Què és? |
Alou de Vallestàvia. La butlla d'Agapit II, el 950 (ap. 73) ja consigna la possessió de béns per part de Cuixà a la vall Stavia).
No obstant això, es deuria tractar d'alguna petita parcel·la, puix que l'adquisició del conjunt de l'alou no té lloc fins molts anys després, el 977 (ap. 101). En aquesta data els almoiners d'un tal Leudevi donen a Cuixà l'alou que aquest tenia in valle Confluente et in suburbio Elenense, in valle Vintillani; l'alou era dit Stavia, et habet affrontationes de I. Parte in Marvedo, de alia in serra de Leco, de tertia in serra de Leboraria, de IIIIa. In monte Canigoni. Els almoiners s'anomenen Guinidilla dita Doda, Ermemir, Guissard, Isarn, Salla, Guille i Oliba, noms dels familiars de la casa vescomtal del Conflent, cosa que fa pensar que Leudeví devia pertànyer també a aquesta casa, de la qual devia ésser procedent l'alou.
L'adquisició d'aquest per Cuixà és una mica tardana que la data aproximada que s'ha posat per terme en la confecció de la present relació dels béns del monestir, però s'ha inclòs pel fet que aquest ja tenia interessos en el lloc d'abans del 950. Més tardana dugué ésser encara l'edificació de l'església de l'alou, a la qual no s'al·ludeix pas en l'execució de Leudevi; en canvi, el 1011, la butlla de Sergi IV (Marca Hispànica, ap. 164) inventaria: Vallem Stabian cum ecclesia Sancti Andreae, cum decimis et primitiis suis. Et in eadem valle, villas cum terminis et finibus, silvis et montibus.
L'alou de Vallestàvia era la mateixa conca, aigües avall, de Vallmanya, quan la riera ja ha pres el nom de Vintilla (avui Llentillà). Era doncs una mena de prolongació de l'alou de Vallmanya, bé que entre tots dos hi hagués un enclavament, la vila Leboraria assenyalada a sota de Vallmanya pel precepte de Lotari I de França, el 958 (ap. 86).
És oportú d'assenyalar aquí, abans de travessar a la banda nord del riu Tet, unes possessions disperses del monestir en les terres baixes d'aquest extrem oriental del Conflent, a Finestret, a Rigardà, a Saorla i a Vinçà.
A Finestret, l'any 962, els marmessors de la comtessa Ava de Cerdanya hi donaren ipsum meum alodem quod emi de Constantino presbytero, cum suos terminos (ap. 90); sembla que es tracti d'una propietat relativament petita, potser d'un mas.
A Rigardà, Cuixà hi heretà una vinya que des del 854 hi tenia el monestir d'Eixalada, vinya posada al costat del castell de Terrassa i d'Ecterre (ap. 9).
A Saorla hi tenia quelcom indeterminat, segons la butlla d'Agapit, el 950 (ap. 73); i quan la consagració del 953 (ap. 77) li fou donada una vinya per un tal Recosind.
Igual succeïa a Vinçà: la butlla d'Agapit hi assenyala béns; l'acta de consagració del 953 consigna la següent donació: Et ego Isnardus similiter dono a supranominatum domum Sancti Germani vinea quod habeo in valle Confluente, in termino de Vinçano, qui mihi adveni per cartam emtionis; et est ipsa vinea in ipsa Guardia; habet afrotationes de tribus partibus in riba, de quarta in vinea Sancti Michaelis.
Bibliografia
- Ramon d'Abadal i de Vinyals Dels Visigots als Catalans Tom I. pàgs. 431-432, Edicions 62 (Barcelona).