Alou de Vallmanya

Localització de Vallmanya respecte del Conflent

Alou de Vallmanya (Esmentat per primera vegada el 950). Enganxat a dalt de la muntanya, i tocant els alous de Cuixà i de Llec i dirigit cap a llevant hi havia l'alou de Vallmanya. No se'n sap com va anar a parar a Cuixà, tot i que és probable que es tractés d'un altre donatiu del comte Sunifred, puix que es tracta també d'un predi d'erms i boscos muntanyencs com el dels anteriors esmentats. Surt per primera vegada en la butlla d'Agapit II, el 950 (ap. 73), i des d'aleshores és mencionat en tots els altres inventaris: precepte de Lluís, el 952 (ap. 76), de Lotari I de França, el 958 (ap. 86), butlla de Joan XIII, el 968 (ap. 94). L'any 953, amb motiu de la consagració de la nova església del monestir bastida pel comte, el bisbe Riculf d'Elna hi cedeix els delmes, primícies i oblacions corresponents a l'alou (ap. 77); és un altre indici que l'adquisició deuria ésser recent, el gest del bisbe no essent més que el complement d'una donació feta abans pel mateix comte Sunifred. El precepte de Lotari dóna aquesta descripció de l'alou: «et ipsum alodum de Vallemagna, ipsa villa cum ecclesia, qui habet terminus de unam partem villa Leboraria, de alia ipso collo de Leboraria, de tertia parte ipsas Agulias, de quarta parte ad Eramala, de quinta in monte Canigone, de sexta ad ipsa Capraria, de septima ad Arbore formosos, de octava a gurgo Anfalego». L'església de Vallmanya, ens ho fa saber la butlla de Sergi IV, 1011 (Marca Hispànica, ap. 164), era dedicada a sant Vicenç.

Referències

• Ramon d'Abadal i Vinyals. «Dels visigots als Catalans» Tom I, pag. 430, Edicions 62 (Barcelona)