Amadeu Aragay i Davi
Amadeu Aragay i Davi (Sabadell 1886 - ciutat de Mèxic 1965) fou un polític, empresari i sindicalista català.[1]
A la seva joventut va estudiar a l'Escola Pia de Sabadell i a l'Institut General i Tècnic de Barcelona.
Inicialment milità a les joventuts del Partit Republicà Radical (PRR) d'Alejandro Lerroux, i fou molt combatiu amb Solidaritat Catalana des de les pàgines de El Progreso, i des dels setmanaris sabadellencs El combate i ¡Rebeldes!, en els quals escrivia amb el pseudònim de Fray Amado Araga.[1] Fou regidor pel mateix PRR de l'ajuntament de Sabadell (1911-1914), però des del 1915 va mantenir postures crítiques amb el partit[1] i s'aproximà al Bloc Republicà Autonomista.
Gràcies a la influència de Lluís Companys i Francesc Layret, el 1922 va participar de la fundació de la Unió de Rabassaires, de la que en fou nomenat secretari general el 1924 fins el 1936,[2] moment en què fou expulsat del sindicat.[1] Alhora es va anar distanciant del lerrouxisme.
El 1930 va signar el Manifest d'Intel·ligència Republicana i el gener de 1931 fou empresonat quatre setmanes al Castell de Montjuïc per donar suport a la sublevació de Jaca. El març de 1931 participà en la Conferència d'Esquerres i s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya. Escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona el 14 d'abril,[1] va participar amb Lluís Companys de l'ocupació de la casa de la ciutat tot participant en la proclamació de la República Catalana.
A les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933 fou escollit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya, i participà en la discussió de la Llei de Bases de la Reforma Agrària (1932) en defensa dels rabassaires catalans. El 1936 fou expulsat de la Unió de Rabassaires[1] per oposar-se a la forta influència del PSUC.
En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic. Hi treballà en diverses activitats comercials. Intervingué en els diversos grups catalanistes i fou membre actiu a l'Orfeó Català de Mèxic. També fou durant tota la seva vida un destacat membre de la francmaçoneria.
Obres
- El ocaso de las almas (1915)
- El problema agrari català (1924? 1933?)[1]
- El pirata (opereta)
- Terra nostra (el rebassaire) (1925)
- La tragedia de Quimet (1926)
Enllaços externs
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 52
- ↑ Sàiz i Xiqués, Carles. Joaquim Pou Mas, 1891-1966, dinamisme i ambició: de cooperativista agrari a conseller de la Generalitat. L'Abadia de Montserrat, 2000, p.48. ISBN 8484151786.