Marxant gros
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El marxant gros o blet gros (Amaranthus retroflexus) és una planta del gènere dels amarants, de la família de les amarantàcies.
Distribució
És una planta originaria de l'Amèrica del Nord, però que s'ha estés arreu del món des-de ja fa segles. A Alemanya hi ha constància de la seva presència en documents de l'any 1815.
El marxant gros pot viure en un gran nombre d'hàbitats. Pot viure en ambients ruderals, creixent a la vora de camins i carreteres o en ambients degradats. També es considera sovint com a mala herba, car envaeix camps conreats, essent molt prolífic i difícil d'eliminar. És l'amarant més gran i robust del gènere en la zona del mediterrani amb rels que poden arribar fins a 1 m de profunditat.
Descripció
És una planta anual i herbàcia que creix erecta. El seu nom "marxant gros" es deu a que hi han mates que poden arribar fins als 2,5 m, peró normalment no passen de 1,5 m. Les fulles poden arribar a fer 15 cm de llargada. Són de color verd fosc, sovint glauques. La tija és glabra i de color verd clar amb una zona que vira al rosa a la vora de la rel.
L'inflorescència és gran i densa, amb forma de plomall i color verd molt clar. Els fruits venen en pixidis molt menuts, de menys de 2 mm. Produeix moltes llavors de color negre.
Gastronomia
És una planta que es pot conrear com a hortalissa. Té un gust que recorda al gust del tomàquet molt verd. Les fulles i les parts superiors de la tija són millors quan verdes i tendres. Aquesta planta es pot menjar crua, fregida o bullida, com si fossin espinacs.
Té però una certa proporció d'àcid oxàlic i les persones sensibles a aquest àcid no haurien de menjar grans quantitats d'aquesta planta (ni d'espinacs ni de certes fruites) per periodes prolongats. [1] Quantitats moderades consumides ocasionalment són innocues, sobre tot si hom llença l'aigua en la que han estat bullides les fulles.
Durant els periodes de guerres i penúries dels darrers dos segles aquesta planta, igual que l'ortiga, constituïa una bona verdura d'emergència als Països Catalans. Molt comuna i abundant, es conrea fàcilment i és molt agraïda, produint fulles grans i tendres en qualsevol terreny amb només una mica d'irrigació. En periodes d'abundància però, la gent s'oblida del marxant o blet i preferix altres verdures.
A l'igual que moltes altres espècies d'amarants, el marxant gros s'utilitza com a verdura en molts països d'Àfrica, Àsia i Amèrica.[2]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
