Amr ibn Adí

Amr (I) ibn Adí ibn Nasr ibn Rabia ibn Namara ibn Lakhm, més conegut simplement com Amr ibn Adí (en àrab عمرو بن عدي, ʿAmr ibn ʿAdī), fou el primer rei làkhmida de Hira, que regnà suposadament entre els anys 268 i 288.

Les llegendes àrabs en parlen i diuen que el seu pare Adi va utilitzar una estratagema per obtenir la ma de Raqaix, germana de Jadhima al-Abraix, el rei tanúkhida, del que era parent. Amr, fruit de la unió, va guanyar el favor de Jadhima. Aquest fou seduït i mort per Al-Zabba, suposadament la reina Zenòbia de Palmira, i Amr va pujar al tron dels làkhmides i va establir la capital a Hira. Segons la llegenda, amb ajut del savi Kusayr i mitjançant un ardit, va venjar al seu oncle i va matar Al-Zabba.

La seva personalitat real no està en dubte ja que apareix a la inscripció d'Al-Namara. Les llegendes li atribueixen un regnat de 118 anys però Caussin de Perceval situa el seu govern entre el 268 i el 288. El va succeir el seu fill Imru-l-Qays ibn Amr (288-328).