Anastàsia d'Egina
| religiosa | |
|---|---|
| Nom secular | Αναστασία (Anastasía, "resurrecció") |
| Naixement | Començament del s. IX Egina |
| Defunció | 860 Tàmia (Egina) |
| Commemoració en | Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 18 d'abril |
Anastàsia d'Egina o Atanàsia (Egina, començament del s. IX - Tàmia, Egina, 860) fou una dona pietosa, després monja. És venerada com a santa per l'Església Catòlica i l'Ortodoxa . Nascuda a l'illa d'Egina al segle IX, volia fer vida religiosa, però la seva família l'obligà a contraure matrimoni amb un jove ric, oficial de l'exèrcit, que morí 16 dies després en un combat contra els àrabs que havien assaltat la costa. Anastàsia volgué aleshores prendre els hàbits religiosos, però els seus pares la persuadiren de contraure un nou matrimoni, novament amb un home ric, molt devot. Com ella, es lliurava a la pregària feia caritat, repartint aliments entre els pobres i els anomenats "tsigani" que, molt probablement, eren gitanos. En fer-se grans, acordaren de separar-se per fer vida religiosa i preparar-se per a la mort. Ella formà una comunitat de religioses a casa seva, portant una vida de gran austeritat sota la direcció espiritual de l'abat Maties. Aquest els suggerí que anessin a un lloc solitari fer fer-hi vida retirada i marxaren a Tàmia, on fundaren un monestir. La fama del monestir arribà a l'emperadriu bizantina Teodora, que va cridar-la a Constantinoble i la nomenà consellera per restaurar-hi el culte a les imatges després de la iconoclàstia. Hi passà set anys fins que l'any 860 tornà al monestir de Tàmia i morí passats pocs dies.