Vés al contingut

Ancs

De Viki.cat
Ancs
Localització
Localització de Montcortès
Poble del terme de Baix Pallars,
antigament del de Montcortès de Pallars
Ancs, sota la muntanya de Sant Quiri
Ancs, sota la muntanya de Sant Quiri
Ancs, sota la muntanya de Sant Quiri

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Baix Pallars
Malnom Rateres[1]
Superfície km²
Altitud 1,477,9 msnm
Població (2011)
  • Densitat
3 hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|23|Plantilla:Puntdecimal|N|1|1|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(0)_region:ES-CT|primary|name=}}
Codi postal 25591

Ancs és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.

Està situat a la part nord del terme municipal, prop del límit amb el Pallars Jussà, sota el Tossal de Sant Quiri.

Ancs té dues esglésies dedicades a santa Cecília en el mateix poble: la vella, en ruïnes, a la part baixa del poble (Santa Cecília Vella d'Ancs) i la nova, parroquial (Santa Cecília d'Ancs).

Etimologia

El fet que pràcticament tots els toponims començats en Anc- apareixen en llocs on hi ha balmes, coves o esplugues fa que Joan Coromines[2] hi vegi l'arrel ank- sorotàptica. Per tant, el nom del poble d'Ancs es deuria a la presència en els entorns d'aquest tipus d'accident geogràfic.

Geografia

El poble d'Ancs

Les cases del poble [3]

De quin any és la informació?

  • Casa Arnauet
  • Casa Blasi
  • Casa Botonau
  • Casa Carrera
  • Casa Carrereta

  • Casa Cuina
  • Casa Felip
  • Casa Gallego (I)
  • Casa Gallego (II)
  • Casa Jaume

  • Casa Jordana
  • Casa Jovenic
  • Casa Magdalena
  • Casa Manel
  • Casa Masover

  • Casa Pere Ferrer
  • la Rectoria
  • Casa Ros
  • Casa la Rosa

  • Casa Sastre
  • Casa Tiet
  • Casa Tomàs
  • Casa Torrodà

Història

Edat mitjana

El lloc d'Ancs apareix esmentat l'any 966 com a vila del monestir de Gerri. A la segona meitat del segle XI, Ramón Bernat de Sersui, prevere, fundà un aniversari a Gerri , i entre el bens que llegà als seus familiars per al seu manteniment figuraven terres a Hancos. El 1118 la vila d'Ancs es de nou esmentada com a límit de la vila de Sersui. El 1132 s'amplia el patrimoni que el monestir de Gerri hi tenia, amb la donació postmorten d'Arnau Pere, de dues terres situades a Ancs; l'any 1154, l'abat Ponç de Gerri cedia als homes d'Ancs dues coromines perquè les treballesin a canvi d'un cens. Ancs era propietat del monestir de Gerri.

L'any 1398, l'abat Jaume de Sarrovira, fent ús de les seves prerrogatives, emeté unes lletres dimissòries a favor del rector d'Ancs, i l'any 1452 es documenta la col·lació feta per l'abat Pascual de Cuberes de la parròquia d'Ancs a favor de Bernat Batlle.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Ancs declara[4] 9 focs laics i 1 d'eclesiàstic.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[5] a Ancs (Anchs). S'hi pot llegir que el poble està situat al peu septentrional d'una muntanya, lliure a la influència de tots els vents. El clima hi és sa. Tenia en aquell moment 15 cases i una església parroquial. Descriu el territori d'Ancs com a molt escabrós i de mitjana qualitat. Hi falta aigua per al reg. La major part de terra és, per això, erma.

S'hi produïa blat, ordi, hortalisses i patates, s'hi criava poc bestiar: algunes ovelles i vaques. La població era de 4 veïns (caps de casa) i 35 ànimes (habitants).

Demografia

Plantilla:Evolució demogràfica Les dades del 1553 són 10 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Interes turístic

És una zona ideal per a gaudir de la natura i realitzar tota mena d'excursions; és ideal per al senderisme.

Quan s'arriba al poble, just al costat dret de la carretera, es troben les restes de l’església vella de Santa Cecília d’Ancs. Data dels segles XI - XII. Es pot identificar com una església d'una sola nau de planta rectangular amb un absis semicircular. Es conserven les parets laterals de la nau, la qual es aprofitada com a tanca del cementiri.

Procedent d'aquesta església, hi ha una Mare de Déu de fusta policromada dels segles XII i XIII, actualment al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.

També s'hi pot trobar un aqüeducte romànic que creua el Barranc de la Graseta. Aquest aqüeducte era un element fonamental a l'hora de portar l'aigua del Barranc d'Ancs cap al poble.

Comunicacions

Referències

  1. Lluís 1961.
  2. Coromines 1994.
  3. Montaña 2004.
  4. Primo lo vicari; Casa de Gabriel Pau, Casa d'Antoni Jordana, Casa de Pere Farrer, Casa d'Arnau Canut, Francí de la Casanova, Casa de Pere Joanic, Casa d'Antoni Rivert, Casa de Jaume Carrera i Casa de Jaume Canal. Iglésias 1981, p. 90.
  5. Madoz 1845.

Bibliografia

Enllaços externs