Ancs
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Baix Pallars, antigament del de Montcortès de Pallars | |
 | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Malnom | Rateres[1] |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,477,9 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
3 hab. |
| Coordenades | 42° 23′ 2.884″ N, 1° 1′ 11.58″ E / 42.38413444°N,1.0198833°E{{#coordinates:42 | 23 | 2,884 | N | 1 | 1 | 11,58 | E | type:city(0)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25591
|
Ancs és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.
Està situat a la part nord del terme municipal, prop del límit amb el Pallars Jussà, sota el Tossal de Sant Quiri.
Ancs té dues esglésies dedicades a santa Cecília en el mateix poble: la vella, en ruïnes, a la part baixa del poble (Santa Cecília Vella d'Ancs) i la nova, parroquial (Santa Cecília d'Ancs).
Etimologia
El fet que pràcticament tots els toponims començats en Anc- apareixen en llocs on hi ha balmes, coves o esplugues fa que Joan Coromines[2] hi vegi l'arrel ank- sorotàptica. Per tant, el nom del poble d'Ancs es deuria a la presència en els entorns d'aquest tipus d'accident geogràfic.
Geografia
El poble d'Ancs
Les cases del poble [3]
De quin any és la informació?
|
|
|
|
|
Història
Edat mitjana
El lloc d'Ancs apareix esmentat l'any 966 com a vila del monestir de Gerri. A la segona meitat del segle XI, Ramón Bernat de Sersui, prevere, fundà un aniversari a Gerri , i entre el bens que llegà als seus familiars per al seu manteniment figuraven terres a Hancos. El 1118 la vila d'Ancs es de nou esmentada com a límit de la vila de Sersui. El 1132 s'amplia el patrimoni que el monestir de Gerri hi tenia, amb la donació postmorten d'Arnau Pere, de dues terres situades a Ancs; l'any 1154, l'abat Ponç de Gerri cedia als homes d'Ancs dues coromines perquè les treballesin a canvi d'un cens. Ancs era propietat del monestir de Gerri.
L'any 1398, l'abat Jaume de Sarrovira, fent ús de les seves prerrogatives, emeté unes lletres dimissòries a favor del rector d'Ancs, i l'any 1452 es documenta la col·lació feta per l'abat Pascual de Cuberes de la parròquia d'Ancs a favor de Bernat Batlle.
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Ancs declara[4] 9 focs laics i 1 d'eclesiàstic.
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[5] a Ancs (Anchs). S'hi pot llegir que el poble està situat al peu septentrional d'una muntanya, lliure a la influència de tots els vents. El clima hi és sa. Tenia en aquell moment 15 cases i una església parroquial. Descriu el territori d'Ancs com a molt escabrós i de mitjana qualitat. Hi falta aigua per al reg. La major part de terra és, per això, erma.
S'hi produïa blat, ordi, hortalisses i patates, s'hi criava poc bestiar: algunes ovelles i vaques. La població era de 4 veïns (caps de casa) i 35 ànimes (habitants).
Demografia
| 1970 | 1981 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 7 | 0 | 6 | 6 | 5 | 3 | 3 | 3 | 3 |
Les dades del 1553 són 10 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.
Interes turístic
És una zona ideal per a gaudir de la natura i realitzar tota mena d'excursions; és ideal per al senderisme.
Quan s'arriba al poble, just al costat dret de la carretera, es troben les restes de l’església vella de Santa Cecília d’Ancs. Data dels segles XI - XII. Es pot identificar com una església d'una sola nau de planta rectangular amb un absis semicircular. Es conserven les parets laterals de la nau, la qual es aprofitada com a tanca del cementiri.
Procedent d'aquesta església, hi ha una Mare de Déu de fusta policromada dels segles XII i XIII, actualment al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.
També s'hi pot trobar un aqüeducte romànic que creua el Barranc de la Graseta. Aquest aqüeducte era un element fonamental a l'hora de portar l'aigua del Barranc d'Ancs cap al poble.
Comunicacions
Referències
Bibliografia
- Coromines, Joan. «Ancs». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256-889-X.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.