Antic Gremi de Traginers d'Igualada
Antic Gremi de Traginers d'Igualada és una entitat d'Igualada, l'existència de la qual és datada des del 1822, formada pels traginers de la ciutat. Actualment té la finalitat de fomentar l'afecció al cavall i promoure les tradicions culturals i folklòriques igualadines, encarregada d'organitzar cada any i mantenir viva la tradició de la Festa dels Tres Tombs d'Igualada, organitzada ininterrompudament des de 1822, fins i tot els anys de guerres, i declarada festa d'interès turístic nacional el 1981 i Festa tradicional d'interès nacional el 2010. El president d'honor és Joan Rey i Alemany, i el president Magí Molas i Pineda. Té la seu al carrer Sant Antoni Mª Claret, 47 d'Igualada.
Ha rebut diverses condecoracions. El 1972, quan es commemorà els 150è. aniversari de la Bandera Petita i de la constitució del propi gremi. El 1986 els fou dedicada una plaça a Igualada, i el 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.[1]
L'any 2005 s'inaugurà a Igualada el Museu del Traginer, en una masia del segle XVIII, propietat de la família Ros, estretament vinculada amb l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada.
Història
Segons documents oficials d'Igualada, ja en l'any 1816 es coneixia el Gremi de Sant Antoni Abat. L'any 1822 es constituí com a entitat organitzada, adquirint una bandera amb la imatge d'aquest sant anacoreta. Així, cada any, pels volts del 17 de gener se celebra la festivitat amb missa solemne, benedicció d'animals i cavalleries, Tres Tombs i el ball tradicional.[2]
En el segle XIX l'entitat va patir escissions i es dividí en dos grups: la Bandera Petita, de l'any 1822, i la Bandera Gran, estrenada l'any 1856, procedent de la primera escissió. L'any 1909 hi havia dues colles que celebraven la diada: la Colla Vella, coneguda com "Aliança de Arrieros i Antigua Sociedad de Sant Antonio Abad", que portaven la Bandera Petita, i la "Colla dels Joves", successora de la de 1856, que portava la Bandera Gran.
Després d'alguns anys es van ajuntar les colles, amb la denominació de "Gremi de Carreters", i posteriorment va sorgir una nova divisió, a càrrec dels mossos carreters. Aquests celebraven els actes religiosos a l'església del Roser d'Igualada i els de lleure a la Societat Aliança Cultural, també anomenada Bandera Negra. Les banderes gran i petita continuaven al Gremi de Carreters, que mantenia la part tradicional de la festa.
Durant la guerra civil espanyola, un sacerdot igualadí, mossèn Amadeu Amenós i Roca, el dia 17 de gener, feia passar els carros per sota el d'un balcó i beneïa els animals. Varen ser uns actes emotius i no absents de perill, que demostren l'estima que els igualadins tenien per aquesta tradició.
L'any 1940 l'Antic Gremi de Traginers assolí la plena unanimitat i agermanament. Formen part del gremi varis oficis auxiliars, com els basters, ferrers, vaquers, veterinaris, etc. Aproximadament mil llars igualadines celebraven aquesta festivitat.
l'any 1972 es commemorà els 150è aniversari de la Bandera Petita i del gremi. Joaquim Nogueres i Márquez, capità general de Catalunya, va presidir els actes i va posar la bandera commemorativa al saló d'actes de l'ajuntament d'Igualada. A més, es varen repetir els Tres Tombs, ja que la pluja havia privat que es fessin en el seu dia. L'any 1974 l'Ajuntament d'Igualada va atorgar a l'Antic Gremi de Traginers la Medalla de la Ciutat al mèrit cultural. L'any 1976 rebé la Medalla d'Or de la Diputació de Barcelona, essent l'única entitat d'Igualada amb aquest guardó. Fou lliurada pel ministre Rodolfo Martín Villa i el llavors president de la diputació, Joan Antoni Samaranch. El 13 de desembre de 1981, el govern espanyol va declarar la festa "Fiesta de Interés Turístico Nacional".[3] L'any 2009 l'entitat va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2011 la festa dels Tres Tombs d'Igualada va rebre la medalla d'or de la ciutat.[4]
Les banderes, els banderers i la imatge
Les banderes es malmeteren en el transcurs dels anys i l'any 1977 se'n presentaren dues de noves, apadrinades pels dos socis més joves del gremi, com a símbol de continuïtat. L'any 2006 la Bandera Gran celebrà el 150è aniversari.
Els banderers es nomenaven els primers anys mitjançant un sorteig. A partir de 1906 es canvià el sistema, convertint-lo en rotatiu, usat fins a l'actualitat.
Des de 1922 es venera la imatge de Sant Antoni present a la Basílica de Santa Maria d'Igualada. L'any 1936 es destruí l'escultura d'estil barroc, però se'n salvà la peana. L'any 1940, un soci regalà al Gremi una nova imatge i s'inaugurà un nou altar. El 1946 s'estrenaren el Goigs de Sant Antoni Abat, patró del gremi, amb lletra de mossèn A. Malalts i música del mestre Joan Just.
Diligència Igualadina
Les diligències funcionaren a Igualada des del 1828 fins als voltants de 1893, quan arribà el ferrocarril a la ciutat. Sortien de la rambla Sant Isidre, núm 1, d'Igualada a les 4 de la matinada i després de 9 hores de trajecte arribaven a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a la 1 del migdia.[5]
L'any 1960, amb l'ajut de l'alcalde Josep Singla i Morera, gran entusiasta de les tradicions catalanes, es va construir una fidel reproducció de la Diligència Igualadina al taller de “Carrocerías Ayats” d'Arbúcies. Del 17 al 19 de juny, coincidint amb el “Dia de la Provincia”, va fer un viatge de Barcelona a Igualada, amb parada a tots els pobles del recorregut i amb una vintena de passatgers igualadins. Aquesta diligència, habitualment tirada per cinc cavalls, i en algunes ocasions per set o nou cavalls, continua en ús cada any durant la celebració dels Tres Tombs d'Igualada organitzats per l'Antic Gremi de Traginers.
Vegeu també
Referències
- ↑ Anoia Diari, 22 abril 2009, El gremi de Traginers rep la creu de Sant Jordi al Palau de la Generalitat. Magí Molas: 'És un reconeixement al treball callat i continuat des del 1822'
- ↑ Antic Gremi de Traginers d'Igualada, Història
- ↑ lamalla.cat, Tombant des de 1822
- ↑ Anoia Diari, 20 gener 2012, Els Tres Tombs, una festa amb 190 anys d'història
- ↑ Programa de la Festa Major d'igualada 2010
