Antimuó
Aparença
| Composició | Partícula elemental |
|---|---|
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Antileptó |
| Generació | Segona |
| Interaccions | Gravitatòria, Electromagnètica, Feble |
| Símbol | (μ+) |
| Partícula | Muó (μ-) |
| Descoberta | Carl D. Anderson (1936) |
| Massa | 105,65836668(38) MeV/c2 |
| Vida mitjana | 2,197034(21)×10−6 s[1] |
| Càrrega elèctrica | +1 e |
| Càrrega de color | Cap |
| Espín | <math>\begin{matrix} \frac{1}{2} \end{matrix} \hbar\;</math> |
L'antimuó és una partícula de càrrega +1, i massa de 0,1056 GeV/c2.
Forma part de la segona família de partícules elementals conegudes com a Fermions. És un leptó, com el positró, però d'una generació i massa s 200 vegades superior. El seu signe és µ+ i és l'antipartícula del muó amb el que qual s'aniquila en forma de radiació gamma.
La desintegració típica d'un antimuó és:
- <math>\mu^+\to e^+ + \nu_e + \bar\nu_\mu</math>.
O sigui, en tres leptons: un positró, un neutrí electrònic i un antineutrí muònic.
Referències
- ↑ K. Nakamura et al. (Particle Data Group), J. Phys. G 37, 075021 (2010), URL: http://pdg.lbl.gov