Antoni Agustí i Albanell
Antonio Agustín i Albanell, Agustinus (Saragossa, 1517 - 1587) va ser un historiador, advocat i prolífic eclesiàstic.[1] Va ser, entre altres càrrecs, nunci del Papa, bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona.[2] Va ser el pioner en la recerca històrica dels cànons de les lleis.[3]
Biografia
Antoni Agustí i Albanell va estudiar dret i literatura clàssica a quatre universitats europees: Alcalá de Henares, Salamanca, Pàdua i Bolonya, on fou deixeble d'Andreas Alciat i on es va doctorar en dret el 1541. El 1544 fou nomenat auditor de la Sacra Rota Romana del Vaticà. Deu anys més tard, es convertí en el Nunci del Papa el 1555 i 1556,[4] i el 1557 bisbe d'Alife, diòcesi que depenia de Nàpols.[2]
El 1561 participava al Concili de Trento ja com a bisbe de Lleida, però no vingué a Catalunya fins el 1564.[2] Més tard, el 1576, fou ascendit a Arquebisbe de Tarragona on va morir el 1586. A les dues ciutats catalanes va donar un gran impuls a la impremta i els estudis universitaris.[2]
Principals obres
Es considerat el pioner dels historiadors de lleis.
Les seves principals obres són:
- Emmendationum et opinionum libri quattuor (publicat a Venècia el 1543) estudi jurídico-històric sobre el dret romà.[2]
- Antiquae Collectionis Decretalium (1576)
- De Emendatione Gratiani dialogorum libri duo (1587)
- Epitome iuris pontificii veteris (1587/1611), compendi de lleis anteriors a Innocenci III
- De quibusdam veteris canonum ecclesiasticorum collectoribus iudicium ac censura (1611, publicat després de la mort d'Agustinus)
- Diálogos de medallas, inscripciones y otras antigüedades de Tarragona (1587)[2]
- Diálogo de las armas y linajes de la nobleza de España (que no seria publicat fins el 1734 per Gregori Maians), obra on pretenia vincular l'aristocràcia espanyola amb les grandeses de Roma.[2]
Una família lligada al poder
La família Agustín estava molt vinculada al funcionariat dels reis de la Corona d'Aragó de la dinastia Trastàmara. El seu pare Antoni Agustí i de Siscar (Fraga ? - ? 1523) havia estat vicecanceller des del 1508 fins la seva mort; el seu germà, el primogènit, Jeroni Agustí i Albanell (s. XVI) fou el batlle general de Catalunya durant molts anys de 1533 a 1551 i dugué a terme una important tasca diplomàtica; i l'altre germà Pere Agustí i Albanell (Valladolid ? - Osca 1572) va ser bisbe a Osca i Jaca, i fou l'únic bisbe de la península que va assistir a les tres etapes del Concili de Trento.[2] A més a més el seu avi matern Jeroni Albanell havia estat regent de la cancelleria de Catalunya entre 1491 i 1494 i del Consell Suprem d'Aragó del 1504 al 1514.[2]
Referències
- ↑ Mireia Campabadal i Bertran, El Pensament i l'activitat literària del Setcents català, p.232
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 16
- ↑ Universitat de València, Història de la Universitat de València, p.270
- ↑ Llorenç Ferrer i Alòs i Rosa Congost i Colomer, Homenatge al Dr. Emili Giralt i Raventòs
| Precedit per: Miguel Puig |
Bisbe de Lleida 1571 - 1576 |
Succeït per: Miguel Thomas de Taxaquet |
| Precedit per: Gaspar Cervantes de Gaeta |
Arquebisbe de Tarragona 1576 - 1586 |
Succeït per: Joan Terès i Borrull' |