Vés al contingut

Antoni Batista i Viladrich

De Viki.cat

Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 1952). Doctor en Ciències de la Comunicació. Periodista, musicòleg, escriptor. Ha estat professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, "Teoria i pràctica de la redacció periodística", i actualment ho és de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, "Periodisme especialitzat en conflictes" i "Periodisme cultural". Professor del màster d'Estudis Històrics, "Nació i Ciutadania", de la facultat d'Història de la Universitat de Barcelona, i del Postgrau de Direcció de Centres Educatius de la Universitat Rovira i Virgili.

Ha treballat en diversos mitjans, l'últim dels quals La Vanguardia (1989-2003). Es va especialitzar en periodisme en situacions de conflicte, molt singularment en els casos de Israel/Palestina, Irlanda i País Basc , temàtica sobre la qual ha escrit vuit llibres, en va fer el treball de recerca de doctorat i participa habitualment en seminaris, màsters i conferències. Codirigeix, amb el Dr. Antoni Segura, els seminaris anuals de la UB sobre el conflicte basc.

Ha estat director d'Anàlisi i Estratègia del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), director de Comunicació de l'Institut Ramon Llull (2006-2008) i director de Comunicació del Gran Teatre del Liceu (2008-2009).

Col·labora al diari Ara i a la revista Sàpiens

Fonts i referències

Obres

Els títols dels llibres sobre el País Basc són:

  • Artapalo. ETA després de Txomin (amb Josep Playà). Editorial Pòrtic, 1987.
  • Terror i Negligència. Hipercor i la construcció periodística d'ETA. Edicions de La Magrana/RBA, 1997.
  • Diario privado de la guerra vasca. Plaza & Janés/Random House Mondadori, 1999.
  • Euskadi sin prejuicios. Plaza & Janés/Random House Mondadori, 2001.
  • Voces sobre Euskadi. Plaza & Janés/Random House Mondadori, 2004.
  • Madariaga. De las armas a la palabra. RBA, 2007.
  • Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa. Angle Editorial, 2011.
  • Adiós a las armas. Una crónica del final de ETA. Debate/Random House Mondadori, 2012.

Entre les seves publicacions, destaquen també els seus llibres d'història de la resistència antifranquista i sobre moviments socials.

  • La gran conspiración. Crònica de l'Assemblea de Catalunya (amb Josep Playà). Empúries/Edicions 62, 1991.
  • La Brigada Social. Empúries/Edicions 62, 1995.
  • Okupes. La mobilització sorprenent. Plaza & Janés/Random House Mondadori, 2002.
  • Montserrat. Els misteris de la Muntanya Sagrada. L'Arquer/Edicions 62, 2008.
  • La carta. Historia de un comisario franquista. Debate/Random House Mondadori, 2010.

La música també ha estat un dels objectes de periodisme, crítica i recerca, i va ser objecte de la seva tesis doctoral, "Paraula i música. La crítica musical a la premsa" (UAB, 2003, Excel·lent cum laude per unanimitat). Va dirigir les revistes especialitzades "Músicos" i "Vibraciones" i el programa de televisió "BTV Clásica" (2001-2004). Col·labora a la Revista Española de Musicologia.

Ha publicat els següents llibres sobre la matèria:

  • Antoni Ros Marbà. El mestre. Joventuts Musical, 1979.
  • Barcelona i el Liceu. Història d'un repte. La Vanguardia, 1994.
  • Eduard Toldrà. Un assaig sobre la direcció d'orquestra a Barcelona. Beta Editorial, 1995.
  • Raimon. La construcció d'un cant. RBA/La Magrana, 2005.

Premis

Ha guanyat els premis de periodisme:

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Antoni_Batista_i_Viladrich&oldid=189933»