Vés al contingut

Antoni Bou i Mena

De Viki.cat
Toni Bou
P18
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q8436 ⧼Translate-taction-translate⧽
ParentsGermà de Gemma Bou

Antoni Bou i Mena (Piera, Anoia, 17 d'octubre de 1986), conegut com a Toni Bou, és un pilot català de trial. Ha assolit 13 títols de campió del món de trial, 6 a l'aire lliure i 7 en modalitat indoor, que el situen com al pilot amb més títols de la història, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 d'indoor) i de Jordi Tarrés amb 7. Cal mencionar que els 7 títols de Tarrés són a l'aire lliure ja que el campionat indoor es creà l'any 1993.

A nivell de trial per equips nacionals, ha format part de l'equip espanyol, composat totalment per corredors catalans, obtenint la victòria al Trial de les Nacions els anys 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. També ha assolit la victòria al Trial de les Nacions Indoor els anys 2006, 2007, 2008 i 2012. Toni Bou corre amb una motocicleta Repsol Montesa HRC.

Trajectòria

Toni Bou va néixer a Piera el 17 d'octubre de 1986, justament el mateix dia que Barcelona era designada seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992.[1] La relació de Toni Bou amb el trial es va iniciar als 4 anys d'edat, quan li varen regalar una moto elèctrica per poder practicar trial amb el seu pare, Antoni Bou.[2] Malgrat això els seus primers èxits van amb la bicicleta, competint en biketrial,[3] assolint el 1994 per primera vegada el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat[2] i arribant a guanyar-ne el Campionat del Món en categoria Minime l'any 2000. Toni Bou començà a competir en trial l'any 1999, en que obtingué el primer lloc al campionat català de trial en categoria Cadet a l'edat de 12 anys. Fins als 14 anys va compaginar les competicions en moto i bicicleta, per posteriorment centrar-se en la moto.[2] L'any 2001 fou campió espanyol de trial en categoria Junior. L'any 2002 guanyà el Campionat d'Europa de trial juvenil en 250 cc.

Toni Bou el 2007

El seu debut al Campionat del Món fou l'any 2003, en què acabà en la posició 13 i guanyà el Campionat d'Europa de trial masculí (el mateix any que la seva germana Gemma, tres anys més gran, guanyà el mundial de biketrial en categoria Fèmina).[4] La seva primera victòria en una prova del Campionat del Món fou el 2006, any en que acabà cinquè en el mundial al aire lliure, i tercer en el mundial indoor. Aquell mateix any es proclamà campió espanyol de trial al aire lliure.

Els anys 2007, 2008, 2009 i 2010 fou el gran dominador del trial mundial, i es proclamà campió del món tant en la competició a l'aire lliure com en la Indoor.

L'any 2009 tancà un any impecable al guanyar els cinc principals títols en joc, incloent el campionat del món i d'Espanya, tant indoor com outdoor i el Trial de les Nacions[5], fet que únicament Adam Raga havia assolit anteriorment, en la temporada 2005.

El 25 de juliol de 2010 conquerí el seu quart títol consecutiu de campió del món outdoor, i a més ho arrodoní amb una nova victòria al Gran Premi d'Itàlia, penúltima prova puntuable de la temporada. Bou en tenia prou d'acabar cinquè per assegurar-se el títol, però no va especular i s'emportà el triomf després de fer la millor puntuació en les dues voltes al recorregut. Adam Raga fou segon a Itàlia i ocupà també la segona posició de la general per davant del japonès Takahisa Fujinami.[6] Malgrat que tota la temporada fou complicada degut a un canvi de reglament, Bou guanyà 7 de les primeres 10 proves del mundial.

El 12 de març de 2011 es proclamà campió del món indoor per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en les cinc proves disputades en la temporada.[7] El 4 de setembre del mateix any es proclamà campió del món a l'aire lliure també per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en set de les onze proves disputades en la temporada.[8][9] Per acabar d'arrodonir la temporada, al novembre aconseguí els títols estatals outdoor i indoor, repetint així l'èxit del 2009 en guanyar cinc títols en un any.[10]

La temporada de 2012 la començà tot proclamant-se, el 17 de març a Milà, campió del món indoor per sisena vegada consecutiva (abans i tot que acabés aquest campionat),[11] després d'haver-ne guanyat totes les proves disputades fins al moment. El 8 de juliol guanyà el Trial d'Itàlia i es proclamà Campió del Món a l'aiure lliure a manca de dues proves per al final del campionat, aconseguint així el seu dotzè títol mundial i igualant el rècord de 12 que tenia Dougie Lampkin.[12]

La temporada de 2013 aconseguí el seu setè títol mundial indoor consecutiu, assolint així un total de 13 campionats mundials guanyats, xifra que el converteix en el millor pilot de trial de tots els temps.[13]

Palmarès

Biketrial

Any Categoria C. del Món C. d'Esp. C. de Cat.
1994 PromesesPlantilla:TDPGPlantilla:TDPNPlantilla:TDP1
1995 PoussinPlantilla:TDP2 Plantilla:TDPNPlantilla:TDPN
1996 PoussinPlantilla:TDP2 Plantilla:TDPNPlantilla:TDPN
1997 BenjaminPlantilla:TDPN9èPlantilla:TDP1 Plantilla:TDPN
1998 BenjaminPlantilla:TDP2 Plantilla:TDPNPlantilla:TDPN
1999 MinimePlantilla:TDP2 Plantilla:TDPNPlantilla:TDPN
2000 MinimePlantilla:TDP1 Plantilla:TDPNPlantilla:TDPN
Total títols 1 1 1

Trial

Any Motocicleta C. del Món
outdoor
[14]
C. del Món
indoor
TDN
outdoor
1
TDN
indoor
1
C. d'Espanya
outdoor
[15]
C. d'Espanya
indoor
[15]
Altres Títols2
2001 Plantilla:Bike Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDP1 Júnior Plantilla:TDPG Plantilla:TDPN 1
2002 Plantilla:Bike Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDPN11è Plantilla:TDPG Plantilla:TDPAUCampió d'Europa juvenil 1
2003 Plantilla:Bike Plantilla:TDPN13è Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDPN8è Plantilla:TDPN5è Plantilla:TDPAUCampió d'Europa 1
2004 Beta Plantilla:TDPN9è Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDPG Plantilla:TDPN11è Plantilla:TDPN4t Plantilla:TDPN -
2005 Beta Plantilla:TDPN5è Plantilla:TDPN7è Plantilla:TDP1 Plantilla:TDPG Plantilla:TDPN4t Plantilla:TDP2 Plantilla:TDPN 1
2006 Beta Plantilla:TDPN5è Plantilla:TDPBZ3r Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP3 Plantilla:TDPN 3
2007 Montesa Plantilla:TDPAU1r Plantilla:TDPAU1r Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP2 Plantilla:TDP2 Plantilla:TDPN 4
2008 Montesa Plantilla:TDPAU1r Plantilla:TDPAU1r Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP2 Plantilla:TDP3 Plantilla:TDPN 4
2009 Montesa Plantilla:TDPAU1r[16] Plantilla:TDPAU1r[17] Plantilla:TDP1 Plantilla:TDPG Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDPN 5
2010 Montesa Plantilla:TDPAU1r Plantilla:TDPAU1r[18] Plantilla:TDP1 Plantilla:TDPG Plantilla:TDP2 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDPN 4
2011 Montesa Plantilla:TDPAU1r[9] Plantilla:TDPAU1r[7] Plantilla:TDP1 Plantilla:TDPG Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDPN 5
2012 Montesa Plantilla:TDPAU1r Plantilla:TDPAU1r Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDP1 Plantilla:TDPN 6
2013 Montesa Plantilla:TDPN Plantilla:TDPAU1r Plantilla:TDPN Plantilla:TDPN Plantilla:TDPN Plantilla:TDPN Plantilla:TDPN 1
Total títols 6 7 8 4 5 4 2 36
13 mundials 12 tdn 9 estatals
Notes
  1. ^ La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. ^ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats, incloent-hi el TDN

Referències

  1. ↑ La Vanguardia, 18/10/1986, Euforia popular tras la designación de la Ciudad Condal como sede de los JJ.00.’92
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 La Vanguardia, 2 de febrer de 2011, Monogràfic especial de Trial + Enduro a Barcelona.
  3. ↑ «Palmarés de Toni Bou» (en castellà). tonibou.es. [Consulta: 9 febrer 2011].
  4. ↑ «Amb 16 anys, el pierenc Toni Bou guanya el campionat d’Europa de trial absolut» (PDF). La Fura, 26-09-2003. [Consulta: 9 febrer 2011].
  5. ↑ Anoia Diari, Toni Bou tanca un any impecable guanyant l'estatal 'indoor' de trial
  6. ↑ 3cat24.cat, Toni Bou conquereix el seu quart títol mundial de trial amb una victòria al Gran Premi d'Itàlia
  7. ↑ 7,0 7,1 3cat24, Motociclisme Toni Bou guanya el Trial Indoor de Madrid i revalida el títol mundial per cinquena vegada
  8. ↑ «Toni Bou aconsegueix el seu cinquè títol mundial després d'imposar-se en la prova de França». esport3.cat. Esport3, 05-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Five in a row for Bou» (en anglès). fim-live.com. FIM, 04-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
  10. ↑ «Toni Bou revalida el títol de campió d'Espanya de trial i completa un any pletòric». esport3.cat, 27-11-2011. [Consulta: 29 novembre 2011].
  11. ↑ «Toni Bou es proclama campió del món de trial "indoor" per sisena vegada consecutiva». esport3.cat, 17-03-2012. [Consulta: 18 març 2012].
  12. ↑ «Toni Bou, campió del món de trial a l'aire lliure per sisè any consecutiu». Ara, 08-07-2012. [Consulta: 8 juliol 2012].
  13. ↑ «Toni Bou obté el setè títol mundial consecutiu de trial indoor i ja és el millor pilot de tots els temps». 324.cat, 24-03-2013. [Consulta: 24 març 2013].
  14. ↑ «The kings... Bou Toni» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 30 desembre 2010].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. [Consulta: 10 febrer 2011].
  16. ↑ «Toni Bou es proclama campió mundial de trial a l'aire lliure per tercer any consecutiu». esport3.cat, 06-11-2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
  17. ↑ «Toni Bou es proclama campió del món de trial indoor per tercer any consecutiu». esport3.cat, 09-10-2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
  18. ↑ «Toni Bou guanya el quart títol mundial consecutiu». El 9 Esportiu, 28-03-2010.

Enllaços externs