Antoni Esteve i Subirana
Antoni Esteve i Subirana (Manresa, 1902 - Barcelona, 1979) fou un farmacèutic català. Va presidir nombroses acadèmies i societats de ciències físiques i matemàtiques a Catalunya i Balears. El 1931 fundà a Manresa els Laboratoris Esteve, on obtingué la vitamina D i la primera sulfamida de l'Estat espanyol.
Fill de Josep Esteve i Seguí, com a continuador d'una llarga tradició familiar, Antoni Esteve es llicencià en Farmàcia a Barcelona l'any 1924 i se'n doctorà a Madrid al cap de pocs anys. Era el cinquè apotecari d'un mateix llinatge que regia una oficina de farmàcia a Manresa. Antoni Esteve començà molt aviat a preparar especialitats originals a la rebotiga de la seva farmàcia fins que, atesa la importància que va anar adquirint aquesta activitat, fundà els Laboratoris Dr. Esteve, S.A., firma que començà amb diversos preparats vitamínics i que continuà amb el primer producte arsenical antiluètic i les primeres sulfamides que es fabricaren a Espanya.
Al finalitzar la guerra, s'exilia a França durant un any i mig. Allà treballa en un laboratori prestigiós on el nomenenen "Chef du laboratoire de recherches" com a farmacèutic i "Ingénieur Chimiste Français - Membre actif 3ème échalon". L'avenç de les tropes alemanyes l'obliga a anar Vertolaye i posteriorment a Perpinyà. Finalment, decideix tornar a Barcelona, on és sotmès a un judici per responsabilitats polítiques que finalment acaba amb la imposició d'una multa. En les seves Memòries deixà escrit: Durant l'any i mig que vaig estar a França, la meva família va ésser constantment molestada amb tota mena d'atacs per moltes de les noves autoritats instaurades a Manresa. Cal suposar que el prestigi internacional d'Antoni Esteve segurament facilità que les coses no anessin més enllà. Allunyat forçosament de tota activitat política i cultural, Antoni Esteve es va dedicar intensament al seu treball científic.
Poc després de la guerra civil, el laboratori fou traslladat a Barcelona, on va ser impulsat i dirigit pel seu fundador i inicià una nova etapa que es va caracteritzar no només per l'expansió progressiva sinó també pel fet d'introduir al mercat especialitats farmacèutiques originals. Aquestes especialitats van ser el resultat d'una ampla activitat investigadora en els terrenys de la química i la farmacologia que es va realitzar sota la direcció personal del Dr. Antoni Esteve, que es va saber envoltar d'un grup considerable d'especialistes en el terreny de les ciències biomèdiques. .
Li van concedir la medalla d'or al 8è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana.
Fou honorat i homenatjat per institucions acadèmiques internacionals. Va ser membre de nombroses societats científiques nacionals i estrangeres. Fou president de la Reial Acadèmia de Farmàcia; vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; co-fundador i vice-president de la Societat Farmacèutica del Mediterrani Llatí i President de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1949 fou nomenat Acadèmic corresponent de la "Real Academia de Farmacia" de Madrid i president de la Secció de Química-Farmacèutica del Congrés Internacional de Química Industrial, celebrat a Barcelona. L'any següent fou nomenat "Membre Correspondant Étranger de l'Académie de Pharmacie de Paris" i, posteriorment, "Chevalier de l'Ordre de la Santé Publique de France"
Antoni Esteve elaborà el primer sulfamida i la primera penicil·lina a Espanya. Quan Alexander Fleming, inventor d'aquest transcendental medicament, va visitar Espanya el 1948 va anar a veure els laboratoris Esteve.
El 1959 fundà a Palma de Mallorca la Societat Farmacèutica del Mediterrani Llatí, filial de la Unio Mèdica Mediterrània, que comprèn Espanya, França i Itàlia i en fou nomenat vice-president del grup espanyol.
Fou autor de més d'un centenar de publicacions científiques, a més de finançar diverses iniciatives de foment de la llengua i cultura catalanes.