Antoni Fabrés i Costa
Antoni Fabrés i Costa (27 de juny de 1854, Gràcia – 1936, Roma) fou un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista molt influenciat per Fortuny.
Biografia
Va néixer a la vila de Gràcia. El seu pare fou el seu primer mestre tan de pintura com d'escultura, demostrant des de molt petit extraordinàries habilitats. El 1867 obté una medalla i ingressa a l'Escola de Llotja de Barcelona estudià escultura. El 1875 va rebre un premi pel qual va marxar pensionat a Roma on aviat va deixar de realitzar escultures i va consolidar la seva mestria en la pintura. Treballà a Barcelona entre 1886 i 1892, quan va marxar a viure a París, on el seu prestigi internacional augmentà, gràcies al suport del seu marxant Adolphe Goupil[1] i als nombrosos premis guanyats.
El president de Mèxic, Porfirio Díaz, el va nomenar Inspector General de Belles Arts de Mèxic, càrrec que ostentà fins el 1908. Tornà a Roma on morí el 1936.
Obra
Escultura
- El domador de serpents
- El suplici de Prometeu
Pintura
Es conserven moltes pintures d'Antoni Fabrés a l'antiga casa del comú de les Corts, a la plaça de Comas.[2] També hi han dibuixos seus als fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Referències
- ↑ encyclopedia.jrank Antoni Fabrés i Costa
- ↑ grec.net Barcelona i els seus barris
Bibliografia
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9.
- Diccionari d'art Oxford, Edicions 62, Barcelona, 1996, ISBN 84-297-4227-1