Antoni Fabra i Ribas

Antoni Fabra i Ribas fou un polític socialista nascut a Reus el 1879. Va estudiar a Barcelona.

Va col·laborar de jove amb La Revista Socialista de Madrid (1903-1905), però signant com a Marco Antonio. El 1907 es va unir a Paris amb el grup de Jean Jaurès (L'Humanité). Va assistir al Congres socialista de Stuttgart com a representant de la Segona Internacional (1907).

El 1908 va tornar a Barcelona i es va acostar a Pablo Iglesias i al PSOE i va publicar llavors el setmanari La Internacional (1908 a 1909). Va intentar crear una federació catalana i balear del socialistes i el 1909 va impulsar les protestes per la Guerra del Marroc que va portar a la Setmana Tràgica.

Després d'això va tornar a França. De 1920 a 1931 va ocupar llocs institucionals de poca rellevància.

A la segona república va ser diputat i Director General del Ministeri de Treball però el 1931 va anar a Suïssa i altres llocs, per treballar en l’OIT i prop de la Societat de Nacions, i el 1942 s’exilià a l’Amèrica Llatina, i es dedicà a l’estudi del cooperativisme. S'establí a Colòmbia on va treballar a la Universitat del Cauca, i més tard fou director de l'Institut d'Estudis Cooperatius de Popayán.

Va tornar a Catalunya el 1950. Al llarg de la seva vida va escriure una dotzena de llibres, la majoria sobre cooperativisme, i unes memòries sobre la Setmana Tràgica. Va morir a Cambrils el 1958.

Bibliografia complementària

• Pere Anguera. Antoni Fabra Ribas. Barcelona: Fundació Roca i Galés, 2005.