Antoni Pérez i Moya
Antoni Pérez i Moya (València, 13 de juny del 1884 - Barcelona 3 de març del 1964) va ser un músic, compositor i director de coral.
Nascut a València el 13 de juny del 1884. A partir dels cinc anys ja va residir a Barcelona amb la seva família. Als onze anys ingressà a l'escolania de la Mercè i el 1901 fou nomenat organista d'aquesta basílica.
Des de l'any 1920 i fins la seva desaparició l'any 1936, dirigí l'Orfeó Montserrat de Gràcia. També va dirigir l'Orfeó de Santa Llúcia, la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis de la Universitat de Barcelona i un cor de reclusos preventius a la Presó Cel·lular de Barcelona, entre els quals hi havia "El noi del sucre". En la seva carrera com a director de cors destaca la direcció de l'Orfeó de Sants, entre el 1926 i el 1958. Va ser un dels directors més destacats d'aquesta entitat.
Com a compositor, la seva producció és amplíssima, especialment en obres per a cor i música religiosa. A més de cançons originals, va harmonitzar gran nombre de cançons tradicionals catalanes. La seva versió d'El rossinyol és una de les cançons tradicionals més cantades per les corals catalanes. També va compondre nombroses sardanes, tan per a cobla com per a cor mixt amb cobla, com la coneguda Marinada.
Va morir a Barcelona el dia de 3 de març del 1964, dia de Sant Medir.
El seu fill, Antoni Pérez i Simó fou també músic i director entre d'altres de l'Orfeó Gracienc.
Té una plaça dedicada al districte de Sants-Montjuïc[1]