Antoni Peyrí i Rocamora
Antoni Peyrí i Rocamora (Tarragona, 1889 - Cuernavaca, Morelos, 1973) fou un metge dermatòleg català. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1911 i es doctorà a la Universitat de Madrid el 1912. Fou professor a la Universitat de Barcelona i director de la lluita contra les malalties venèries a Catalunya. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Veneçuela, on fou director de la leproseria Isla de Providencia (Maracaibo), i d'ací el 1941 marxà a Mèxic.
A Mèxic fou professor de la Universitat de Nuevo León (1941) i cap del servei dermatològic de l'Hospital Civil de Monterrey (1944). Ha col·laborat a La Nova Revista i fou un membre destacat de la Comunitat Catalana de Mèxic.
Obres
- "Qüestions actuals en el tractament de la sífilis" (1927)
- "La lluita antivenèria a Catalunya el bienni 1935-1936" (1937)
- Dermatología (1943)
- Els metges catalans (1963)
- El poder polític. EL problema Catalunya-Espanya (1972)
Referències
- Vicenç Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mèxic Editorial Curial, Barcelona, 1994