Antoni Puig i Gairalt
Antoni Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 28 d'agost de 1887[1] - Barcelona, 1935). Fou un arquitecte i músic català. Era germà del també arquitecte Ramon Puig i Gairalt, amb qui va col·laborar en alguna intervenció.
Biografia
Els seus estudis inicialment foren de música, al Conservatori del Liceu, i pintura, a l'Escola d'Art de Francesc d'Assís Galí i Fabra. Va acabar els estudis d'arquitectura el 1918[2], si bé no va abandonar mai la seva vinculació amb la música.
Situat en el període noucentisme, va mirar de retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada. D'aquest període són el Casal del Molí Vell a Gelida (1920-1921) i la Casa Guarro a Sarrià (1921-1923).
Però en la segona meitat dels anys 20, s'identificà amb l'art déco que plasma al carrer Ample 46 (1923-24) i a la Via Laietana 6 (1926-1928), ambdues de Barcelona. A Sabadell va construir el 1925 una casa amb negoci de venda d'automòbils per a Antoni Oliver, germà de Pere Quart, en estil d'influències déco.[3]
La seva obra més destacada és la fàbrica Myrurgia de Barcelona (1928-1930) per la que va guanyar el concurs anual d'edificis artístics en la seva darrera edició. Va ser encarregada per Esteve Monegal, propietari de la indústria perfumera i home del noucentisme. Aquest projecte havia estat exposat a la mostra d'arquitectura organitzada pels membres del GATCPAC a les Galeries Dalmau de Barcelona l'abril del 1929.
Va col·laborar amb Josep Clarà en el monument d'Espanya a l'Uruguai (Montevideo, 1932).
És l'autor de les cases de Pau Casals a Sant Salvador (Baix Penedès) i d'Eugeni Xammar a l'Ametlla del Vallès, de la casa Cervelló a Begues, d'un avantprojecte d'aeroport per a Barcelona (1932)[2], i el xalet de Conxita Puig a Castelldefels (1932)[1].
Com a músic, interpretà al piano obres de Schumann, Mozart, César Franck i sobretot J.S.Bach. Actuava com a solista o acompanyant Pau Casals o Mercè Plantada o —a quatre mans— amb Wanda Landowska.
Fou fundador i vicepresident de l'Associació de Musica da Càmera de Barcelona (1929).
Va morir el 1935 i està enterrat a Sant Genís dels Agudells.[1]