Antoni Rubió i Lluch

Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 1856 - Barcelona, 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué com a mestres Manuel Milà i Fontanals, Francesc Xavier Llorens i Barba, i fou company d'estudis de Marcelino Menéndez Pelayo.

El 1880 fou nomenat auxiliar de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona i el 1885 fou nomenat catedràtic de literatura general a la universitat d'Oviedo, però aviat fou traslladat a la de Barcelona. El 1889 fou nomenat membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Des del 1904 fou un dels impulsors dels Estudis Universitaris Catalans, on hi ensenyà literatura catalana i fomentà en els seus deixebles l'interès per la recerca. El 1906 fou vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El 1907 presidí els Jocs Florals de Barcelona, i ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans, del que poc després en fou nomenat president.

Interessat per la cultura grega, traduí al català i al castellà Anacreont i autors contemporanis seus com Dimitrios Vikelas, Geòrgios Viziïnós, Argyris Eftaliotis, Georgios Drosinis i Dionisios Solomós. També reuní nombrosa documentació sobre la presència medieval catalana al Ducat d'Atenes i Neopàtria. Fou defensor de les aspiracions territorials gregues sobre Creta, i el 1897 inspirat per Enric Prat de la Riba i en nom de les institucions de la vida civil catalanes, va escriure un manifest d'adhesió a la causa grega. Com a reconeixement, fou nomenat cònsol honorari de Grècia a Barcelona durant vint anys, rebé la condecoració de Cavaller de l'Ordre del Salvador i formà part, com a membre d'honor, de la principal institució científica i cultural d'aquell país, la Societat Filològica Parnassos.

També fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, corresponent de l'Acadèmia de la Història de Madrid, de l'Academia Española, on tingué com a deixeble Ángel Valbuena Prat, i formà part de diverses corporacions científiques gregues. També fou president del Centre Excursionista de Catalunya.

Obres

• La expedición y dominación de los catalanes en Oriente juzgados por los griegos (1887)
• Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte (1879)
• El sentimiento del honor en el teatro de Calderón (1882)
• Novelas griegas. Traducidas directamente del original (1893)
• Els governs de Matheu de Moncada i Roger de Llúria en la Grècia catalana (1359-1370) (1912)
• La Grècia catalana des de la mort de Frederic III fins la invasió navarresa (1377-1379) (1920)
• Diplomatari de l'Orient català (1301-1409) (1947)
• Documents per la història de la cultura catalana medieval (1907-21)
• El Renacimiento clásico en la literatura catalana (1889)
• Curial i Güelfa (edició i estudi) (1901)
• Notes sobre la ciència oriental a Catalunya en el XIVèn segle (1909)
• Estudi sobre la elaboració de la Crònica de Pere el Ceremoniós (1910)
• La cultura catalana en el regnat de Pere III (1914)
• Joan I humanista i el primer període de l'Humanisme català (1918)
• Del nombre y de la unidad literaria de la lengua catalana (1930)
• "Necrología de D. Ignacio Ramón Miró, leida en la velada literaria celebrada en el colegio de su nombre el 2 de febrero de 1893. por su autor"

Avui

A Reus i a Sant Boi de Llobregat li van dedicar un carrer.

Enllaços externs

• Fitxa de l'IEC sobre Antoni Rubió i Lluch
• Antoni Rubió al Pen Català