Vés al contingut

Antoni Soler i Ramos

De Viki.cat
Antoni Soler
Q36279 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q231002 ⧼Translate-taction-translate⧽Catalunya Catalunya
Q1914636 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q1292119 ⧼Translate-taction-translate⧽Barroc – classicisme
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

Antoni Soler i Ramos (Olot, 3 de desembre de 1729 – El Escorial, 20 de desembre de 1783), compositor i organista català, un dels màxims representants de la música per a teclat de la península ibèrica a finals del Barroc i principis del classicisme. També és conegut com a Pare Soler.[1]

Biografia

Als sis anys entrà a formar part de l'escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve i Benet Valls. El 1746 guanyà la plaça de mestre de capella a la seu de Lleida i abandonà el monestir. Sembla que també exercí de mestre de capella a la catedral de La Seu d'Urgell. El setembre de 1752 es trasllada al monestir del Escorial on professa com a monjo jerònim. Gràcies als contactes amb la cort, completà la seva formació amb Domenico Scarlatti i José de Nebra i fou nomenat professor de música de l'infant Gabriel de Borbó, fill de Carles III.

Obra musical

Va escriure gran quantitat d'obres tant religioses com profanes. És un dels compositors europeus més importants de la segona meitat del segle XVIII i la seva obra s'ha difós per tot el món d'ençà dels anys 1930.[1]

La seva producció musical s'enquadra en l'època de transició del Barroc al Classicisme, en l'anomenat estil galant, i està clarament dominada per les obres per a teclat. A més a més, també redactà una obra teòrica titulada Llave de la modulación y antigüedades de la Música (1762). Dins la seva producció destaquen:

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Carrer del Pare Soler». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 18 gener 2013].

Enllaços externs