Vés al contingut

Apel·les Fenosa i Florensa

De Viki.cat
El bon temps perseguint la tempesta d'Apel·les Fenosa a l'avinguda Gaudí de Barcelona

Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona 1899 - París, França 1988) fou un escultor català, un dels més destacats del segle XX.

Biografia

Va néixer el 1899 a la ciutat de Barcelona. Va iniciar els seus estudis en una escola municipal de Barcelona i va treballar al taller de l'escultor Enric Casanovas i Roy. Interessat en les arts plàstiques i l'escultura es traslladà l'any 1921 a París, on gràcies a Pablo Picasso entrà a formar part dels cercles artístics de la "ciutat de la llum".

A la dècada del 1930 retorna a Catalunya, on realitza diverses exposicions a la capital catalana. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola i l'inici de la Guerra Civil s'exilià a França, on realitzarà tota la seva obra.

El nom d'Apel·les Fenosa està íntimament vinculat a la vila del Vendrell, ja que l'any 1958 l'artista va comprar la casa del Portal del Pardo, seu de l'actual Fundació Fenosa. A partir d'aquell any, Fenosa i la seva esposa estiuejaren al Vendrell, on van muntar un taller al costat del jardí de la casa per tal de dur a terme les seves creacions.

Als anys seixanta Fenosa inicià la creació d'un seguit d'escultures de bronze de petit format molt personals i originals amb la temàtica comuna de la figura femenina transformada en elements vegetals o minerals: escultures que actualment es poden veure al Museu Deu del Vendrell i on les superfícies llises es transformen en concavitats i convexitats, en volums que recreen un cos femení amb aparença de fulles i plantes.

L'any 1981 realitzà l'escultura anomenada L'Olivier per encàrrec de la UNESCO, que la convertí en el guardó del Premi de l'Educació per la Pau que anualment lliura aquesta organització. L'any 1982 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i l'any següent amb la Legió d'Honor concedida pel govern de França.

Fenosa morí el 25 de març de 1988 a la ciutat de París.

Obres

  • 1944: Monument aux Martyrs d'Oradour-sur-Glane, Oradour-sur-Glane
  • 1957: Christ, Friburg
  • 1971: Orlando Furioso, Madrid
  • 1972: Polyphème, Dole
  • 1973: Sphinx, Consell Constitucional de París
  • 1977: Monument a Pau Casals, Barcelona
  • 1977: Saint-Georges terrassant le dragon, París
  • 1978: El bon temps perseguint la tempesta, Barcelona


Des de l'any 1982 el Premi Joan Crexells de narrativa entrega una escultura realitzada per l'autor anomenada Atenea.

Enllaços externs

Plantilla:Sister