Vés al contingut

Arči

De Viki.cat
Arči
Parlat a: Arčib (Daguestan)
Regió: Caucas
Parlants: 1.200 (2002)[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües caucàsiques

  Llengües nord-caucasianes
    Llengües caucàsiques del nord-est
       Lesguianes
       Arči

estatus oficial
Llengua oficial de: Daguestan
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 aqc
ISO 639-3 aqc
Visiteu el Portal:Llengües

Arči és una llengua caucàsica parlada pels arčis, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 1.200 parlants a Daguestan.

Característiques

És una parla poc habitual per molts dels seus fonemes i pel seu contrast entre fricativa velar lateral sorda, sonora i ejectiva. Es tracta d'una llengua ergativa-absolutiva amb quatre classes de substantius[2] i té un notable sistema morfològic del sistema amb grans paradigmes i irregularitats a tots els nivells.[3] Matemàticament, hi ha 1.502.839 formes possibles que es poden derivar d'una única arrel verbal.[4]

Ortografia

Fins a temps recents l'arči no tenia forma escrita i els especialistes l'escrivien en alfabet llatí. Des de 2006 el Grup Morfològic de Surrey ha desenvolupat una escriptura per a aquest idioma en alfabet ciríl·lic basat en l'àvar, i que és usat en el Diccionari Archi-Rus-Anglès juntament amb transcripció IPA.

Ortografia pràctica artxi pel SMG
Lletra base Lletres derivades i pronunciació IPA
IPA IPA IPA IPA IPA IPA IPA IPA
а А а /a/ АӀ аӀ /aˤ/ Á а́ /á/ А́а а́а /áː/ А́Ӏ а́Ӏ /áˤ/
б Б б /b/
в В в /w/ per altres, veure sota
г Г г /g/ Гв гв /gʷ/ Гь гь /h/ Гъ гъ /ʁ/ Гъв гъв /ʁʷ/ ГъӀ гъӀ /ʁˤ/ ГъӀв гъӀв /ʁˤʷ/ ГӀ гӀ /ʢ/
д Д д /d/ Дв дв /dʷ/
е Е е /e/ ЕӀ еӀ /eˤ/ Е́ е́ /é/ Е́е е́е /éː/ Е́Ӏ е́Ӏ /éˤ/
ж Ж ж /ʒ/ Жв жв /ʒʷ/
з З з /z/ Зв зв /zʷ/
и И и /i/ ИӀ иӀ /iˤ/ И́ и́ /í/ И́и и́и /íː/ и́Ӏ /íˤ/
й Й й /j/
к К к /k/ кк /kː/ Кв кв /kʷ/ ккв /kːʷ/ КӀ кӀ /kʼ/ КӀв кӀв /kʷʼ/ Къ къ /qʼ/ Къв къв /qʷʼ/
ккъ /qːʼ/ КъӀ къӀ /qˤʼ/ КкъӀ ккъӀ /qːˤʼ/ КъӀв къӀв /qˤʷʼ/ Кь кь /k͡ʟ̝̊ʼ/, /ʟ̝/ Кьв кьв /k͡ʟ̝̊ʷʼ/
л Л л /l/ Лъ лъ /ʟ̝̊/ Ллъ ллъ /ʟ̝̊ː/ Лъв лъв /ʟ̝̊ʷ/ Ллъв ллъв /ʟ̝̊ːʷ/ ЛӀ лӀ /k͡ʟ̝̊/ ЛӀв лӀв /k͡ʟ̝̊ʷ/
м М м /m/
н Н н /n/
о О о /o/ ОӀ оӀ /oˤ/ О́ о́ /ó/ О́о о́о /óː/ О́Ӏ о́Ӏ /óˤ/
п П п /p/ пп /pː/ ПӀ пӀ /pʼ/
р Р р /r/
с С с /s/ Сс сс /sː/ Св св /sʷ/ Ссв ссв /sːʷ/
т Т т /t/ тт /tː/ ТӀ тӀ /tʼ/ Тв тв /tʷ/
у У у /u/ УӀ уӀ /uˤ/ У́ у́ /ú/ У́у у́у /úː/ У́Ӏ у́Ӏ /úˤ/
х Х х /χ/ Хх хх /χː/ Хв хв /χʷ/ Ххв ххв /χːʷ/ ХӀ хӀ /ʜ/ ХьӀ хьӀ /χˤ/ ХхьӀ ххьӀ /χːˤ/ ХьӀв хьӀв /χˤʷ/
ХхьӀв ххьӀв /χːˤʷ/ Хъ хъ /q/ Хъв хъв /qʷ/ ХъӀ хъӀ /qˤ/ ХъӀв хъӀв /qˤʷ/
ц Ц ц /t͡s/ Цв цв /t͡sʷ/ ЦӀ цӀ /t͡sʼ/ ЦӀв цӀв /t͡sʷʼ/ Цц цц /t͡sː/ ЦцӀ ццӀ /t͡sːʼ/
ч Ч ч /t͡ʃ/ Чв чв /t͡ʃʷ/ ЧӀ чӀ /t͡ʃʼ/ ЧӀв чӀв /t͡ʃʷʼ/ ЧчӀ ччӀ /t͡ʃːʼ/
ш Ш ш /ʃ/ Щ щ /ʃː/ Шв шв /ʃʷ/ Щв щв /ʃːʷ/
ы ы /ə/

Fonologia

L'arči té, de la mateixa manera que els seus parents caucàsics del nord-est, un sistema fonològic molt complicat, del que n'és un exemple extrem. Compte amb 26 fonemes vocàlics i entre el 74 i 82 fonemes consonàntics en funció de l'anàlisi.

Vocals

L'arči té un sistema simètric de sis vocals (/i e ə a o u/).[2] Totes llevat /ə/ poden trobar-se en cinc varietats: curta, faringelitzada, to alt, llarga (amb to alt), i faringelitzada amb to alt (ex. /a/, /aˤ/, /á/, /áː/, i /áˤ/). De totes elles, només /ə/ i /íˤ/ no es troben a l'inici de paraula.[5] Exemples de /íˤ/ no inicials són /díˤt͡ʃa/ ('ser gros')[6] i /iˤntíˤmmaj/ ('cervell').[7]

Consonants

Entre els idiomes sense clics consonàntics, l'arči té un dels inventaris consonàntics més grans juntament amb la recentment extinta ubykh de les llengües caucàsiques del nord-oest, amb una mica més. La següent taula mostra totes les consonants que es poden trobar al tutorial del llenguatge i al diccionari arči.

Fonemes consonàntics del'arči[2][5]
Labial Dental (Post)-
alveolar
Palatal (Pre-)velar Uvular Epi-
glotal
Glotal
lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis
pl. lab. pl. lab. pl. lab. pl. lab. pl. lab. pl. lab. pl. lab. far. far.+lab. pl. lab. far. far.+lab
Nasal m n
Oclusiva sonora b d dʷ ɡ gʷ
sorda p pː t tʷ tː k kʷ kː kːʷ q qʷ qˤ qˤʷ ʡ ʔ
ejectiva pʼ tʼ kʼ kʷʼ qʼ qʷʼ qˤʼ qˤʷʼ qːʼ qːˤʼ
Africada sorda t͡s t͡sʷ t͡sː t͡ʃ t͡ʃʷ k͡ʟ̝̊ k͡ʟ̝̊ʷ
ejectiva t͡sʼ t͡sʷʼ t͡sːʼ t͡ʃʼ t͡ʃʷʼ t͡ʃːʼ k͡ʟ̝̊ʼ k͡ʟ̝̊ʷʼ
Fricativa sorda s sʷ sː sːʷ ʃ ʃʷ ʃː ʃːʷ ʟ̝̊ ʟ̝̊ʷ ʟ̝̊ː ʟ̝̊ːʷ χ χʷ χˤ χˤʷ χː χːʷ χːˤ χːˤʷ ʜ h
sonora z zʷ ʒ ʒʷ ʟ̝ ʁ ʁʷ ʁˤ ʁˤʷ
Vibrant r
Aproximant w l j

Referències

Lectures

  • Dirr, A. M.. «Arčinskij jazyk». A: Sbornik materialov dlja opisanija mestnostej i plemen Kavkaza, 1908.  (rus)
  • Kaxadze, O. I.. The Archi language and its relation to other Daghestan languages. Tbilisi: Mecniereba, 1979.  (georgià)
  • Kibrik, Aleksandr E. «O formal'nom vydelenii soglasovatel'nyx klassov v arčinskom jazyke». Voprosy jazykoznanija, vol. 1, 1972, p. 124–31. (rus)
  • Kibrik, Aleksandr E. Taksonomičeskaja grammatika. vol. 2 of Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.  (rus)
  • Kibrik, Aleksandr E. Dinamičeskaja grammatika. vol. 3 of Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.  (rus)
  • Kibrik, Aleksandr E. «Archi». A: R. Smeets. Indigenous languages of the Caucasus. vol. 3. New York: Caravan Books, 1993, p. 297–365.  (anglès)
  • Kibrik, Aleksandr E. «Archi». A: Andrew Spencer and Arnold M. Zwicky. The Handbook of Morphology. Blackwell Publishers, 1998, p. 455–476.  (anglès)
  • Kibrik, Aleksandr E.; Kodzasov, S. V., Olovjannikova, I. P. and Samedov, D. S.. Arčinskij jazyk. Teksiy i slovari. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.  (rus)
  • Kibrik, Aleksandr E.; Kodzasov, S. V., Olovjannikova, I. P. and Samedov, D. S.. Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Tom 1. Leksika. Fonetika. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.  (rus)
  • Mikailov, K. Š.. Arčinskij jazyk, 1967.  (rus)
  • Xajdakov, S. M.. «Arčinskij jazyk». A: Jazyki narodov SSSR. vol. 4. Moscow: Nauka, 1967.  (rus)

Enllaços externs