Arame

Arame ( A les fonts assíries se'l esmenta com Arramu) fou el primer rei d'Urartu, que va unificar als 23 petits reis del país de Nairi (a les fonts assíries) i va crear el regne de Biaini (a les fonts assíries anomenat Urartu).

Arame fou contemporani del rei d'Assíria Assurnasirpal II (884 aC-859 aC) el qual va fer la guerra a la frontera i va sotmetre el Kirruri (Rawanduz) i el Katxiari (Kashiari) cap el 882 aC; el Matiati (Midiyad) i el Tuxan o Tushan (Kurkh o Qurkhi, prop d'Amida) el 879 aC; el Kipani (Hisn Kaifa) el 866 aC; l'Arkània (Arghana) cap el 865 aC. Així doncs la Commagene i part de la regió de Diyar Bakr va passar a Assíria en aquestos anys.

Al final del regnat de Arame, el nou rei d'Assíria era Salmanassar III, fill del anterior rei, que va continuar combaten als districtes fronterers. El 859 aC va fer un atac a Kubutxkia (curs superior del Gran Zab, que els armenis anomenaran després Petit Albag). El 857 aC va sortir d'Inziti o Alzi (Hanzith o Anzitena a la regió de Kharpurt) i va travessar Suhma o Suhmi (es a dir el futur Balahovit o Balabitena) i la regió de Palu i va arribar fins a la capital d' Urartu, Arzachku (possiblement Malazgird). Arame es va retirar a les muntanyes Adduri abandonant la capital, i allí fou derrotat però es va poder salvar, encara que la capital va ser incendiada. A una muntanya anomenada Iritia el rei assiri es va fer aixecar una estàtua de lloança. La regió de Aramili (Apahuniq) que corresponia als dominis reials de Urartu, fou assolada. Després va marxar cap a la regió de Zenziun (la futura Aliovit) i arriba a la actual Ardjesh o Ardjish on es va banyar a la mar de Nairi (llac Van). De allí va passar fins els llac Urmia pel país de Gilzan (possiblement Zaravand) el rei del qual se li va sotmetre efímerament

Arame va morir vers el 844 aC i el va succeir Sarduri I

Bibliografia

R. Grousset, Histoire d'Armenie