Arkady Filippenko
Arkady Filippenko (Ucraïna, Puscha-Vodycia (ara un suburbi de Kíev) 1912 – 1983) fou un compositor soviètic.
En ser el primer fill del matrimoni, passà gran quantitat del seu temps a l'aire lliure amb el seu avi, un pastor que mentre treballava en els moments lliures tocava una gaita similar a la suïssa. Aquest instrument fou el primer instrument que aprengué a tocar. En l'escola primària, conegué la guitarra, la mandolina i la balalaica i que toca en l'orquestra de l'escola.
El 1926 amb 13 anys, Filippenko començà a l'escola de formació professional i es graduà en un curs complet de transport fluvial. Després de llur graduació començà treballar en una fabrica de construcció naval. En el seu temps lliure, actuà i dirigí teatres d'afeccionats, allí on va rebre l'atenció del compositor Ilya Vilensky, el qual feia de director d'una escola de música local.
Vilensky convidà en Filippenko a assistir a l'escola, i allà fou on Filippenko aprengué a tocar el piano i estudià teoria musical i composició, mentre que al mateix temps segui treballant com a torner del metall en la fabrica de construcció naval.
Com que ell avançava ràpidament, Vilensky l'envià al Institut de Música de Lysenko, la més important escola de música d'Ucraïna i la precursora del Conservatori de Kíev.
En un principi només estudiava de nit, però finalment va obtenir permís per estudiar a temps complet.
Els seus mestres principals foren Lev Revutsky, Víctor Kosenko i Borís Liatoixinski. Després de graduar-se a l'Institut el 1939, fou enrolat immediatament en l'Exercit Roig, on va romandre en l'orquestra militar durant tota la Segona Guerra Mundial.
Després de la guerra, Filippenko retornà a Kíev, on exercí la carrera com a compositor, guanyant el Premi Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Russes el 1948, pel seu Segon quartet de Cordes, el qual evocava les lluites del poble soviètic durant la comtessa.
Filippenko ajudà a organitzar els compositors d'Ucraïna dintre de la Unió i a mitjans del decenni de 1950 desenvolupà els càrrecs de secretari executiu i vicepresident.
Va escriure per a quasi tots els gèneres i deixà varies simfonies, una òpera, nou obres de música de cambra (entre elles tres quartets per a corda), i més de 500 cançons. Tal vegada fou més conegut a la Unió Soviètica com un compositor de cinema.