Arnau Mir de Tost
Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al segle XI, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.[1] Va quedar orfe de pare de jove i es va casar amb la jove Arsenda amb la que van comprar al comte el castell de Llordà.[2]
A partir d'aquest castell, que va ampliar per convertir-lo en una base amb vocació ofensiva va projectar els seus dominis cap al sud conquerint l'alcassaba d'Àger, sent nomenat senyor d'Àger. Va dominar i repoblar la vall d'Àger. Els musulmans van reconquerir Àger (es discuteix si una o dues vegades, el 1041 i 1048) i foren expulsats cada vegada per Arnau de Tost.[3]
Al llarg de la seva vida va aplegar un bell patrimoni, amb més de trenta castells. Els seus dominis, que van formar un vescomtat, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internar-se en l’occidental Montsec d’Estall, arribant als castells de Purroi i Llaguarres. També va arribar a fortificar la vall del Sió, amb el Castell de Florejacs per exemple. A més, després de les negociacions mantingudes per la seva dona Arsenda amb la Santa Seu i de generoses donacions, assolí del papa Nicolau II la independència de la canònica d'Àger respecte als bisbes (sobretot del d'Urgell) i el dret a nomenar-ne l'abat, cosa que li facilità el control de les rendes eclesiàstiques del seu territori.[3]
Sota la bandera del comtat de Barcelona conquerí les importants viles de Camarasa i Cubells i després va participar destacadament en la croada contra Barbastre amb Ermengol III. Els andalusins van recuperar després la vila que Ermengol III va defensar i va morir en la lluita (17 d'abril de 1066).;[4] Llavors Arnau Mir co-exercí la tutoria d'Ermengol IV d'Urgell[4] junt amb el vescomte de Castellbò i la comtessa vídua Sança d'Aragó (tercera muller d'Ermengol III).
Fundà el vescomtat d'Àger[3] i peregrinà a Terra Santa.[3] El 1072 va redactar testament i va morir poc després sense fills mascles, passant el vescomtat d'Ager a la seva filla Lletgarda, casada amb Ponç Guerau de Cabrera vescomte de Girona. Un altra filla, Valença, es va casar amb el comte Ramon IV del Pallars Jussà.
Referències
- ↑ avui un despoblat al municipi de Pla de Sant Tirs
- ↑ Rego, Lurdes «La ruta d'Arnau Mir». Sàpiens [Barcelona], núm. 95, 9-2010, p. 64-65. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Arnau Mir de Tost Capítol del programa En guàrdia núm. 187 de Catalunya Ràdio, del 16 de desembre 2007.
- ↑ 4,0 4,1 Arnau de Tost a L'Enciclopèdia Catalana
Bibliografia
- Fité i Llevot, Francesc. El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l'antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d'Àger. Tesi doctoral.