Arnaut de Maruelh

Arnaut de Maruelh (fl. 1171-1190) fou un trobador occità d'origen humil. D'antuvi fou clergue i després trobador de les vescomtesses de Besiers i Carcassona. Despertà la gelosia d'Alfons II d'Aragó i hagué de marxar a la cort de Guillem VII de Montpeller.

La seva obra és marcada per una cultura més ampla que la dels altres trobadors (les Heroïdes d'Ovidi, ús de la retòrica en moltes expressions). Adepte del trobar lèu, les seves cançons són originals per la marca d'onirisme passional que mostren, amb actitud orant habitual a Bernart de Ventadorn, vida i mort són substituïdes pel somni. Va crear el gènere de les salutz (salutacions).

Referències

• Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.
• Poesies d'Arnaut de Maruelh