Arsamosata
Arsamosata (armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) fou una ciutat d'Armènia, a la Sofene, a la vora del Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murad Su. Hauria estat fundada pel rei oròntida Arsames I de l'Armènia Sofene al segle III. Va ser destruïda i abandonada al segle I aC. Sovint se la confon amb Samosata.
Degué ser restaurada i fou cap d'un districte militar després del 395. Possessió persa fins el 591, any en què fou tornada al Imperi Romà i, amb la seva comarca, l'Anzitene i l'Astiatene, es va crear una nova província anomenada Armènia Quarta. Va caure en poder dels musulmans i fou assetjada pels bizantins el 837. El 938 consta en mans de l'hamdànida Sayf al-Dawla que s'hi va replegar davant l'atac bizantí. Vers el 960 tornava a ser bizantina.
El segle XIII estava en ruïnes. Ritter la identifica amb Kharput (Elazığ) [1] i D'Anville considera que fou abans Tigranocerta. Avui dia està en gran part submergida per les aigües de la presa de Keban
Notes
Referència
W. Smith, Dictionary of Greek and Roman Geography
| |||||