Artèmia
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Una artèmia és un gènere de crustaci branquiòpode aquàtic. El gènere Artemia és l'únic de la família Artimiidae, que han evolucionat ben poc d'ençà del Triàsic. Foren descobertes per Lymington, a Anglaterra, el 1755.[2] Les artèmies troben arreu del món en llacs salats terra endins, però no als oceans.
El gènere és ben conegut perquè una varietat, una subespècie d'Artemia salina que es cultiva profusament i es ven com a mascota amb el nom comercial de Sea-Monkey.
Cicle vital
Els ous de les artèmies són inactius metabòlicament i poden romandre en estàsis total durant anys en condiciones sense oxigen, fins i tot a temperatures sota zero. Aquesta característica es coneix com a criptobiosi, que vol dir vida oculta (també coneguda amb el nom de diapausa). Un cop es col·loquen a l'aigua, els ous tipus quist eclosionen en unes poques. Els naupli, o larves, tenen menys de 0.5mm de llargada quan ho fan. Les artèmies tenen un cicle vital d'un any, durant el qual creixen a una mida d'1 cm com a mitja en estat madur. Aquesta curta esperança de vida, apart d'altres característiques, com ara romandre en estat lantent per llargs períodes, les han fet de gran interès en la recerca científica, per exemple en experiments a l'espai exterior.
Dieta
Les artèmies salvatges mengen algues plactòniques. Les cultivades poden alimentar-se també de menjar particulat com ara llevat, farina de blat, polsim de soja o rovell d'ou.[3]
Tolerància a la salinitat
Lea artèmies poden tolerar diferents nivells de salinitat. Un experiment de biologia habitual a les escoles és investigar l'efecte dels nivells de salinitat en el creixement d'aquestes criatures.
Beneficis nutricionals
Les propietats nutricionals dels nauplis acabats d'eclosionar els fan molt adequats per a ser venuts com a aliment d'aquari, atès que són rics en lípis i àcids grassos insaturats (però pobres en calci). Aquests beneficis nutricionals són possiblement un motiu pel qual les artèmies només es troben en aigües de gran salinitat amb temperatures considerablement elevades, i per tant, és un entorn poc adient per a potencials depredadors.
Referències
- ↑ Alireza Asem, Nasrullah Rastegar-Pouyani, Patricio De Los Rios «The genus Artemia Leach, 1819 (Crustacea: Branchiopoda): true and false taxonomical descriptions». Latin American Journal of Aquatic Research, vol. 38, 2010, p. 501-506.
- ↑ Eads, Brian D. «SALTY SURVIVORS: Artemia: Basic and Applied Biology». J Exp Biol, vol. 207, 11, 2004, p. 1757–8. DOI: 10.1242/jeb.01005 [Consulta: 20 març 2008].
- ↑ Schumann, Kai. «Artemia (Brine Shrimp) FAQ 1.1». Portland State University, 10-08-1997. Arxivat de l'original el 2007-08-14. [Consulta: 20 març 2008].
Bibliografia
- Salty Survivors: Artemia: Basic and Applied Biology, Edited by Th. J. Abatzopoulos, J. A. Beardmore, J. S. Clegg and P. Sorgeloos , Kluwer Academic Publishers (2002). ISBN 1-4020-0746-9
- Alireza Asem. 2008. Historical record on brine shrimp Artemia more than one thousand years ago from Urmia Lake, Iran, Journal of Biological Research, 9: 113-114.
Enllaços externs
- http://sn2000.taxonomy.nl/Taxonomicon/TaxonTree.aspx?id=33062 "Genus Artemia", The Taxonomicon & Systema Naturae 2000
- http://web.archive.org/web/20060423082302/http://www.lander.edu/rsfox/310artemiaLab.html "Artemia franciscana" Invertebrate Anatomy Online
- http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/recursos_b/5regnes/artemiap.pdf Pràctica d'escola de la cria d'artèmies